Avui en dia tothom entén els termes Primer Món i Tercer món, el primer terme indica la nostra superioritat respecte del segon, que marca l’endarreriment d’unes poblacions que “depenen de nosaltres”. Està clar que els termes s’utilitzen per evidenciar aquesta diferència, pel que hi ha qui els considera despectius, però el seus orígens no ho són tant.
Per veure-ho ens hem de situar després de la Segona Guerra Mundial, quan la gent va començar a parlar de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia i van sorgir dos blocs principals, el "bloc Occidental" i el "bloc Oriental". En aquells moments, cap bloc va ser numerat, però com que hi havia un grup que no pertanyia a cap bàndol, a partir del 1950 aquest últim es va anomenar el Tercer Món, un tercer grup sense una posició específica. Llavors va començar a semblar que hauria d'haver-hi un "Primer Món" i un "Segon Món". Així, aquests dos termes s'empraren per dividir políticament els països, de manera que el Primer Món comprenia els països que es van unir a l’OTAN i capitalistes; el Segon Món, als comunistes, i el Tercer Món agrupava la resta, la majoria en vies de desenvolupament.
Amb el pas del temps, han desaparegut la majoria de règims comunistes, pel que se solen utilitzar només els termes Primer Món, per referir-se a països rics o desenvolupats independentment de la seva ideologia, i Tercer Món, per referir-se a països subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament.
Entenem per desenvolupades aquelles poblacions industrialitzades i capitalistes. D’altra banda, el terme Tercer Món s’utilitza molt sovint, i a vegades de manera despectiva, per definir aquelles poblacions que no només no estan prou desenvolupades, sinó que no tenen prou mitjans per subsistir.
En realitat, si s’analitza amb profunditat, podríem descobrir que, de manera molt general, dins d’una mateixa nació existeix un primer món, format per la gent rica, manipuladora i que mana; un segon món format per gent amb una bona qualitat de vida, sense una influència important però preocupada per què fa el primer grup i el benestar general; i un tercer món format per treballadors que paguen impostos perquè els rics visquin a costa seva; fins i tot hi trobaríem un quart Món, on hi ha gent explotada, tractada com a esclaus, gent discriminada i marginats. L’únic que fa que el tercer món de les ciutats no decaigui tant com el de Tercer Món veritat és que és la majoria, pot utilitzar la violència i té un accés molt més directe a armes o elements per revoltar-se, per la qual cosa el primer món de la ciutat abusa d’aquest sense passar-se d’uns límits. Però el Tercer Món de veritat no pot defensar-se, ja que ni tant sols té accés per arribar fins al Primer Món i poder lluitar. Conseqüentment l’únic que pot fer és acceptar ser robat i somriure cada cop que se li deixa una part de tot el que podria seria seu si ningú li hagués pres.
Per veure-ho ens hem de situar després de la Segona Guerra Mundial, quan la gent va començar a parlar de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia i van sorgir dos blocs principals, el "bloc Occidental" i el "bloc Oriental". En aquells moments, cap bloc va ser numerat, però com que hi havia un grup que no pertanyia a cap bàndol, a partir del 1950 aquest últim es va anomenar el Tercer Món, un tercer grup sense una posició específica. Llavors va començar a semblar que hauria d'haver-hi un "Primer Món" i un "Segon Món". Així, aquests dos termes s'empraren per dividir políticament els països, de manera que el Primer Món comprenia els països que es van unir a l’OTAN i capitalistes; el Segon Món, als comunistes, i el Tercer Món agrupava la resta, la majoria en vies de desenvolupament.
Amb el pas del temps, han desaparegut la majoria de règims comunistes, pel que se solen utilitzar només els termes Primer Món, per referir-se a països rics o desenvolupats independentment de la seva ideologia, i Tercer Món, per referir-se a països subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament.
Entenem per desenvolupades aquelles poblacions industrialitzades i capitalistes. D’altra banda, el terme Tercer Món s’utilitza molt sovint, i a vegades de manera despectiva, per definir aquelles poblacions que no només no estan prou desenvolupades, sinó que no tenen prou mitjans per subsistir.
En realitat, si s’analitza amb profunditat, podríem descobrir que, de manera molt general, dins d’una mateixa nació existeix un primer món, format per la gent rica, manipuladora i que mana; un segon món format per gent amb una bona qualitat de vida, sense una influència important però preocupada per què fa el primer grup i el benestar general; i un tercer món format per treballadors que paguen impostos perquè els rics visquin a costa seva; fins i tot hi trobaríem un quart Món, on hi ha gent explotada, tractada com a esclaus, gent discriminada i marginats. L’únic que fa que el tercer món de les ciutats no decaigui tant com el de Tercer Món veritat és que és la majoria, pot utilitzar la violència i té un accés molt més directe a armes o elements per revoltar-se, per la qual cosa el primer món de la ciutat abusa d’aquest sense passar-se d’uns límits. Però el Tercer Món de veritat no pot defensar-se, ja que ni tant sols té accés per arribar fins al Primer Món i poder lluitar. Conseqüentment l’únic que pot fer és acceptar ser robat i somriure cada cop que se li deixa una part de tot el que podria seria seu si ningú li hagués pres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada