Problemes dels sense cor

dilluns, 28 de maig del 2012

El Grec 2012 aposta per apropar el món de l’escena a través de les noves tecnologies


Ramon Simó, director del Grec Festival 2012 // Fonr: Marta Perez EFE

Ramon Simó, director del Grec Festival de Barcelona va presentar la propera edició del Grec dimecres passat a la Universitat Pompeu Fabra. En el que serà la 36ª edició de  la principal cita de la ciutat amb el teatre, la dansa, la música i el circ han volgut crear un canvi de direcció i “plantar les línies de futur a seguir en els propers anys”, en els que pretenen acostar-se al públic amb les més avançades tecnologies.
El Grec no només s’ha convertit en la principal atracció cultural de l’estiu barceloní, sinó en una referència al calendari europeu de festivals. Se celebrarà entre l’1 i el 31 de juliol i Saló va prometre innovacions que atrauran tot tipus de públic.

Adaptant-se als nous temps
La programació preparada per al Grec 2012 gira entorn de les TIC (noves tecnologies) i com ens relacionem amb elles. Hi haurà un seguit d’espectacles que beuen de les arts escèniques, les arts plàstiques i les arts digitals i que inclouran la participació del públic.
L’espectacle “Viatges” és una òpera quàntica de José Sanchis Sinisterra, basada en textos d’Eduard Punset, que utilitzarà les tecnologies 2.0 i les xarxes socials per fer un acte de creació col·lectiva.
Per altra banda, Marcel·lí Antúnez i el seu “Pseudo” mostraran noves maneres de narrar una història en una performance mecatrònica plena de càmeres i mecanismes de realitat augmentada i on els telèfons mòbils hauran d’escanejar escultures.
La dansa contemporània també participa de la festa tecnològica amb una innovació de format. A “Full Evening” els intèrprets ballaran al so de la música seleccionada per l’espectador entre quatre possibilitats. 

          Espectacle inaugural Grec 2012           
Una relació especial amb el públic
La tecnologia no pretén alienar a les persones. De fet, Simó va explicar que es volen centrar en la relació especial que el Grec ha tingut sempre amb el públic. Pel director i actor, el Festival és com “convidar als espectadors al menjador de casa teva”. I perquè la visita sigui satisfactòria això comporta “tenir la capacitat de provocar preguntes i de fer que al sortir de l’espectacle l’espectador s’enduguin alguna cosa a la butxaca”.
En aquest sentit, va destacar que esperen guanyar reconeixement. Això implicaria que tothom sabés quan es fa el Grec i a on. Per tal de facilitar-ho, aquest any el Grec tindrà un centre entorn del qual es desenvoluparan tots els actes, Montjuïc i el Teatre Grec. Però també volen deixar clares les seves marques d’identitat, els seus procediments i la manera de fer.

Obrir el Festival al màxim d’espectadors
Volen obrir el grec al màxim possible de ciutadans amb un objectiu molt clar “crear un univers que pugui ser habitat i viscut per tothom, on es pugui gaudir dels millors espectacles internacionals”. Per complir aquest objectiu intentaran fer un programa per picar la curiositat de les persones.
També necessiten reinventar-se. En aquest sentit, Simó va explicar que hi ha un debat sobre la representació o no de clàssics. La resposta en el seu cas és clara “no volem renunciar a la mestria dels clàssics, el que diem és que els clàssics s’haurien de reinterpretar, i això ja hi ha altres teatres i institucions que ho fan contínuament. En canvi, el propòsit del Festival és oferir un producte de qualitat però únic”.

Nous targets: joves i nens
Aquesta obertura del Festival els porta a posar-se en contacte amb un públic més jove, un públic que, segons Simó, gaudeix de l’espectacle d’una manera diferent. Per primera vegada el Grec obrirá l’espectacle a un públic familiar i també lligat a la innovació.
I ja que els que més entenen de noves tecnologies són els més joves, també hi ha una proposta pels més petits de la casa, “La Nana Bunilda menja malsons”, en la que la companyia Charly Trama Teatre utilitza la videoconferència per tal de fer participar a l’espectacle els nens ingressats en diversos hospitals barcelonins.

La Nana Bunilda

Projecció internacional
El Grec no deixa de banda la dimensió internacional. La seva missió és doble: d’una banda, dóna suport a la producció local i mostra algunes de les millors creacions catalanes, i de l’altra, vol ser una finestra oberta al món que presenti des de la ciutat les propostes més interessants de diferents països. Segons Simó “ens interessa realment conèixer com es viu i com es fa art en altres llocs del món”. Amb aquesta intenció enguany portaran la companyia sud-africana de Rodino Urbin, amb una coreografia molt vinculada als problemes socials del seu país

Intercanvi creatiu
També entenen la cultura com intercanvi creatiu, es pensa en la cultura com a diàleg i en la possibilitat que el GREC es relacioni amb altres espectacles i produccions. Per això aposten per la internacionalització de les creacions catalanes i per establir lligams a nivell econòmic i artístic amb espectacles internacionals. Simó va especificar que amb la crisi la col·laboració en al creació de projectes cultural s’ha tornat imprescindible.
Ja des del 2009, el Grec Festival de Barcelona treballa conjuntament amb el Festival d’Avinyó, el Festival d’Atenes-Epidaure i el Festival Internacional de Teatre d'Istanbul, amb els quals forma la xarxa Kadmos. Aquesta xarxa té la finalitat d'organitzar projectes conjunts de producció i difusió d'artistes i espectacles, intercanviar experiències de treball i integrar reflexions polítiques i socials comunes a l'àrea mediterrània.

diumenge, 13 de maig del 2012

Receptes enverinades


Vivim en un món on ser feliç és molt difícil, però des de petits ens volen fer creure que obtenir la felicitat és molt fàcil i molta gent queda encegada pels missatges publicitaris i segueix un fals camí cap a la felicitat, a la recerca d’un objecte inútil en el que posa tota la seva fe. Però els ingredients que ven la publicitat no són més que receptes enverinades que allunyen la persona de qui l’envolta, tornant-la asocial, fent que es tanqui en el seu fals món i al final acabi sent més infeliç o fins i tot amb una depressió.
Epicur (341-270 aC) va ser un dels primers filòsofs en preocupar-se del sofriment humà i va decidir que aconseguiria ajudar a trobar la felicitat. Segons la seva filosofia tots podem trobar una manera de ser feliços però la busquem en el lloc equivocat. Només cal mirar la gran quantitat de persones que decideixen anar a comprar roba per alegrar-se, fet que no només és inútil, sinó que pot deprimir més a l’individu, ja que si no té un cos “perfecte” les peces de roba comercials no li escauran i se sentirà pitjor. 
Si Epicur estès aquí es desesperaria veient la situació actual, on la filosofia que domina les ments és aconseguir una bona feina per obtenir diners i així comprar més objectes amb falses promeses de felicitat, o encara pitjor, canviar-se el cos per ser feliç, encara que sigui a costa de la salut. Em pregunto com pot ser que la societat confiï més en un anunci que en una persona real. Sort que queda gent amb cap que no creu en aquestes mentides, però encara que no hi caiguem, lamentablement estem assetjats per elles.
A Epicur li encantava gaudir de la vida, però pensava que els diners no ho resolien tot i va basar la felicitat en tres aspectes que es podien aconseguir però no perdre: amics, llibertat i temps per analitzar la pròpia vida. Quanta raó tenia i quin poc cas se li fa. La culpa és de la vida moderna que inculquen els anuncis, que provoca que tothom visqui sempre amb estrès i atrafegat. A part de treballant passen hores davant del mirall per aconseguir transmetre una bona imatge. L’anomenen temps personal, però l’únic temps personal imprescindible és el dedicat a preguntar-se a un mateix què sent i que necessita.
I si no tenen temps per ells encara menys per als seus amics. Bé, si que en tenen oi? Sempre tindran cinc minuts per a un amic virtual. La gent dedica més estona a les xarxes socials que a quedar amb els amics. I crec que poc amor ens poden transmetre a través d’una pantalla, de moment les noves tecnologies no han arribat a aquests extrems.
Els ingredients d’Epicur estan a l’abast de tothom, però la publicitat, a qui va donar la culpa de la infelicitat, s’encarrega d’amagar-los i de vendre receptes enverinades d’estats d’ànim. I cada cop és més perillós perquè les tècniques avancen produint una espècie d’hipnosi que fa que s’obeeixi els missatges sense pensar.  
Ja fa molt temps que un seguidor d’Epicur, Diogenes d’Oeoanda, va construir un mur amb la filosofia d’Epicur per contrarestar la influència de la publicitat i advertia que no esperessin obtenir la felicitat comprant. Ara és més difícil, perquè cada cop hi ha més diners i més poder darrere dels missatges enganyosos. Però encara hi ha contra publicistes que intenten seguir aquesta filosofia i s’esforcen per queixar-se de la massificació injusta dels anuncis publicitaris. Potser no arribaran gaire lluny, ni tampoc a molta gent, però cada cop que uns veuen els treballs dels altres saben que no estan sols i que la felicitat no està tant lluny.

dimecres, 9 de maig del 2012

Sitges Fantastic Film Festival 2012 dedicated to the end of the world


Cartell de Sitges 2012
Sitges (ACN).- Sitges International Fantastic Film Festival of Catalonia dedicates the defining image of its 45th edition to an ironic concept inside science fiction: the end of the world. Sitges will offer the best of apocalyptic cinema and will present recent proposals that are renewing this genre of anticipation. In parallel, it will take place the 20th anniversary of the Tarantino’s film “Reservoir Dogs” premiered in Sitges, and it will focus on the director’s figure as a creator of a new trend which has renewed the cult film.

The Fantastic Film Festival is the biggest in the world and the one with the most media impact in Catalonia. This cultural event was born in 1968, and since then has became a forum where exhibitors, performers and recognised film directors connect and where presentations and projections of fantastic films from all over world be shown.

Taking advantage of an old topic
Next October, the Festival will be dedicated to the end of the world. This is not a new idea. The end of the world has been present in literature, comic, and cinema for decades and from all different points of view.  Creative fiction has imagined millions of ways to read Armageddon: from natural or social disasters to nuclear wars or alien invasions. But, Sitges wants to turn this idea into the centre of its 45th edition.

An end in every sense
According to the organizers it will be not only invoke terror of a natural end, as the Mayas predicted in their times, but the end of the world in every sense, as a result of both an economic and spiritual crisis.

Cinema with all mod cons
As in previous years, visitors expect to see new audiovisual trends and techniques. However, this time modernity will not only be a way to learn about films, but will in fact become its main protagonist. The Festival aims to mark the sign of the times which leads us to an apocalypse explained on air, through infinity of interconnected witnesses armed with cameras in their mobile phone devices, creating a link between the genre films and the immediacy of today.

divendres, 4 de maig del 2012

Bone marrow donors in Catalonia increase by 125% in 2011


Barcelona (ACN).- Altruism is growing in Catalonia. 2,049 persons applied to be a new bone marrow donor during 2011, an increase of 125% in this kind  of donations. 16,325 people, 17% of all donors in Spain, are registered at the Bone Marrow Donors Register of Barcelona (REDMO), which manages the Carreras Foundation. The data indicate that Catalonia has 216 donors per 100,000 inhabitants.

Bone marrow donors more than doubled last year in Catalonia. Besides the 2,409 new donors who joined the register, 9,640 were collected from umbilical cords as altruistic, and incorporated in the Catalan Blood and Tissue Bank, where the total number of high quality cord units is now at 15,414. These donations come from both the 43 maternity units authorized by the Catalan Department of Health and five other regions in Spain in
collaboration with the donors Bank of Barcelona.

In addition, REDMO has recorded 52,377 cord units stored in different banks with state authorization. They gave 309 units for transplantation, of which 67.4% came from the bank cord of Barcelona. The bank delivered 209 units of cord for transplantation, 65 of which were in Spain and 144 for foreign patients.