Un to del mòbil és capaç de fer créixer els pits en 10 dies!

Si, si! Aquesta és la increïble afirmació que ha fet un Doctor japonès aficionat al rock, que ha inventat una melodia per als mòbils amb un nom molt encertat per a l’ocasió “Melón amarillo”.
El Doctor Hideto Tomabechi ha demostrat que després d’escoltar el to varies vegades al dia, durant deu dies aproximadament, els pits de les dones creixien entre dos o tres centímetres.
Si tot això us sembla sorprenent encara us ho semblarà més l’explicació d’aquest fet: resulta que el cervell de la dona processa el to com el plor d’un nadó i el cervell activa una reacció fisiològica que fa que augmentin les glàndules mamàries, com la que s’ocasiona quan la dona esta embarassada.
L’investigador Hideto Tomabechi ha especificat que per aconseguir de dos a tres centímetres en deu dies només cal escoltar la melodia durant trenta segons unes vint vegades al dia.
Sembla que els japonesos no van tenir prou amb la invenció del xiclet que feia créixer els pits i ara volen un invent més adequat als nostres temps.
De moment no deixa de ser un invent inversemblant i estrambòtic, però si funciones no m’estranyaria que d’aquí un dies es posessin a la venta altres melodies com: Melon negro, Melon cafe con leche, Melon naranja, Melon blanquita, Melon mulata, etc i fins i tot podria convertir-se en la cançó del proper estiu.


A banda de la part graciosa, tot això fa preguntar-se una cosa, si un so tingués tant de poder com per aconseguir que el cervell cregui que hi ha un nen petit que et necessita escoltant un to de mòbil que saps que és de mentida, que més podria fer? A quantes persones malalties podríem fer creure que estan bé i curar-les? A quantes persones deprimides podríem animar? Quantes persones podríem fer felices realment?
Potser fer créixer el pit pot fer feliç a qui no s’estima prou, però aquesta felicitat desapareixerà al cap de 10 anys quan comencin a sortir les arrugues, o potser abans perquè 3 centímetres no son prous, doncs està provat que l’ésser humà mai es conforma amb el que té i sempre vol més... per tant, seria molt més interessant centrar-se en una cosa que donés resultats de veritat, però una bona obra no portaria tant de ressò, no seria tant escandalós i molt menys provocaria tanta reacció del públic.
Si el que volia aquest Doctor era cridar l’atenció ja ho ha aconseguit, ara milers de noies es descarregaran la melodia encara que només sigui per curiositat.
Però mentre la gent es sorprèn amb aquest invent altres persones seguirem admirant tots aquells que realitzen una feina extraordinària salvant vides o ajudant de veritat a les persones i que si es mereixen anomenar-se Doctors.
Per això m'agradaria especificar que el treball del Doctor Tomabechi no es limita a fer tons de mobil, aquest es va fer popular amb anterioritat al màgic invent, quan fa uns anys va desenvolupar un mètode per revertir els efectes provocats amb gas Sarín al metro de Tokyo, una feina que si mereix admiració.

El nou reality show: Dead Set

-->

Hoy os quiero recomendar Dead Set, una miniserie británica que da un giro al género de terror y muertos vivientes.

Os imaginas que pasaría si una plaga de zombis acaba con toda la población excepto con los encerrados habitantes de la casa de Gran Hermano?

Pues este es el argumento de Dead Set, con un toque de originalidad, ya que mezcla el género de terror y el 'reality show'. Los concursantes de 'Big Brother' asisten desolados a una epidemia que convierte a sus conciudadanos ingleses en auténticos muertos vivientes.

Se que parece una idea un poco loca, además, si pensamos en "Gran Hermano" junto con "pelicula de terror" enseguida nos parecerá que no pueda salir nada serio, y mucho menos algo bueno, más bien nos podríamos imaginar una serie llena de chicas 10 y chicos deslumbrantes haciendo el númerito, con bastante sexo por en medio y unos zombies bastante cutres, pero hay que decir la verdad, y es que el resultado es sorprendente, mucha tensión, pocas escenas sin sentido y nervios a tope hacen que los pocos capitulos que tiene esta espeluznante serie pasen volando y te dejen con ganas de más.

La propuesta, emitida por la BBC, tuvo tal aceptación que diversos ex concursantes de las diferentes ediciones del Gran Hermano inglés, aceptaron participar en 'Dead Set'. Incluso la presentadora del show, Davina McCall, (que podemos ver en las fotografias de arriba) se prestó para un cameo en el que era brutalmente desmenuzada en pleno plató.

Dónde la podéis ver? Pues por supuesto por internet, en ingles y subtitulada en castellano pero en breve podremos verla en televisión, ya que Canal Plus y Cuatro adquirieron hace tres meses los derechos de emisión.

Recomiendo esta serie a los amantes de los zombis y sangre pero también tiene otros puntos fuertes como el tema amoroso y el hecho que muestre como las personas, en este caso los habitantes de gran Hermano, cambian su comportamiento cuando están o no delante de las cámaras.

-->

Os dejo la página oficial de la serie por si queréis más información.

Adéu als tabús amb el diari vermell de la Carlota

Quan sento que la gent diu “tal llibre o tal pel·lícula m’ha canviat la vida” mai sé què m’ha canviat a mi. Rebem tanta quantitat d’informació que crec que ara un llibre no ens pot marcar, sinó la suma de tots els llibres, pel·lícules, revistes… Em seria difícil saber que m’ha fet canviar, ja que en realitat és una mescla de tot. No obstant, hi ha un llibre que en certa manera si que em va marcar, és diu El diari vermell de la Carlota, de Gemma Lienas.

El llibre relata la historia d’una jove que s’endinsa en el món de les relacions, i amb ell, en la vida sexual. Quan me’l vaig llegir jo tenia la mateixa edat que la protagonista, uns quinze anys, i tot i que ja havia entrat dins d’aquest món encara hi havia coses que no tenia clares, i sovint em sentia malament per coses que no entenia si estaven bé o no, a més tenia mil dubtes i ningú a qui preguntar.

El diari vermell de la Carlota parla de la vida sexual de la Carlota, dels seus dubtes i les seves accions de manera didàctica. Potser us sembla una ximpleria, però el tema sexual, tot i que avui en dia té pocs tabús encara té molts enigmes i misteris, o és que vosaltres ho sabíeu tot als 15 anys?

M’encanta perquè no només és una historia d’amor ñoña de les que m’agraden, és també un instrument didàctic, ens informa de l’avortament, de les malalties de transmissió sexual, de tabús i falsos mites, de mètodes anticonceptius,  i d’altres temes relacionats amb el sexe.

El llibre està enfocat a les noies, ja que tracta els temes des de la perspectiva de la protagonista, la Carlota, però la seva publicació va tenir tant d’èxit que va provocar la publicació d’un segon llibre titulat El diari vermell del Flannagan, escrit per Andreu Marti i Jaume Ribera. En Flannagan és el novio de la Carlota i en aquesta obra podem saber el que sent i pensa ell, ja que en el primer llibre només veiem la perspectiva de la noia. I encara em falta dir una cosa més, que em fa gràcia explicar, i és que la historia amorosa de la Carlota no comença als quinze anys, ella ja havia tingut altres relacions i problemes amorosos, que es poden trobar en anteriors publicacions dirigides a un públic més jove, com el llibre: Així és la vida Carlota.

En certa manera El diari vermell de la Carlota no m’ha marcat sol, sinó que han estat tots els llibres que m’he llegit sobre la Carlota, perquè jo he crescut amb ella, vaig tenir la primera relació sentimental al mateix temps que em llegia les seves histories i ella i jo d’alguna manera teníem els mateixos dubtes, la mateixa por i els mateixos problemes, i mitjançant els llibres podia veure com afrontar-los.

Recomano aquest llibre a les noies que encara no s’han iniciat en el sexe, però també a les dones, perquè encara que no es tinguin dubtes sobre el tema que tracta el llibre és molt entretingut i interessant. A més, de ben segur que moltes de les situacions que viu la protagonista us retornen a una època passada i de cop us veieu a vosaltres mateixes fa uns anys, amb aquells nervis, aquella espècie de por, vergonya, o qualsevol altra sensació que hagueu experimentat entorn del sexe i l’amor. I sempre es agradable allò que et porta bons records.

Podeu trobar el llibre a la xarxa de biblioteques municipals.

Exposició sobre Tutankamon al Museu Marítim

--> -->

Segur que molts de vosaltres us heu preguntat més d’una vegada: que podríem fer demà? I heu començat a debatre diferents opcions i proposicions, no obstant, després d’una exhaustiva recerca i meditació heu acabat optant per fer el mateix de sempre... per això crec és interessant, sobretot ara que estem a l’estiu i acostumem a tenir més temps lliure, que us doni algunes idees d’activitats per a realitzar durant les vacances i us comenti els llocs que ja he visitat.

Com que és el meu primer article us parlaré d’una exposició temporal: “Tutankamon: Descobreix la tomba i els seus tresors” ideal pels amants d’Egipte, els encuriosits per la historia i els nostres avantpassats, els avorrits o simplement els que vulguin fer una activitat diferent.

Abans que seguiu llegint us adverteixo, si us passa com a mi, que esteu deprimits per no haver pogut anar a Egipte de vacances, ho sento, això no us solucionarà el trauma, però us asseguro que us farà passar una bona estona, us ensenyarà coses noves i us omplirà de nous coneixements curiosos i interessants.

L'exposició:

Aquesta magnífica exposició la podeu visitar durant tot l'estiu i fins al sis de setembre i es presenta al Museu Marítim.

El més destacat és la reproducció de la tomba i els tresors de Tutankamon.

Es tracta de la reproducció a escala original de tres de les quatre càmeres funeràries. L'exposició presenta per primera vegada, en 2.000 m2, el tresor funerari del llegendari faraó intentant reproduir l'aspecte tal com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter al novembre de 1922.

Per poder aconseguir-ho han treballat minuciosament al voltant de 100 artesans egipcis durant anys per a construir totes les peces de l'aixovar funerari seguint les tècniques tradicionals i utilitzant per a això els instruments més moderns.

L'equip creador del projecte està format pel conegut arquitecte d'exposicions Rainer Verbizh i per la directora Britta Wauer. Aquesta última, guardonada pel seu treball amb el “Premi de la Televisió Alemanya” i el “Premi Grimme”, accepta la direcció de la pel·lícula de l'exposició “Tutankamon: Descobreix la tomba i els seus tresors”. La música que l‘acompanya està escrita pel compositor alemany Uwe Fahrenkrog-Petersen, que té en el seu haver més de 40 discos d'or i platí. Conegut pel seu treball en el grup de pop “Nena”, en els últims anys Fahrenkrog-Petersen ha aconseguit llaurar-se un nom com productor i compositor de bandes sonores als EUA, col·laborant amb figures importants de Hollywood com Steven Spielberg i Hans Zimmer.

La polèmica:

L'exposició ve acompanyada d'una certa polèmica. La qüestió que s'ha plantejat és fins on cal arribar en la reproducció d'objectes artístics i històrics i en quin grau s'ha de valorar la seva contemplació. És a dir, per molt bona que sigui la reproducció dels objectes no deixa de ser un decorat i per tant no transmet la mateixa sensació que l'objecte autèntic.

Opinió personal:

L’exposició està perfectament estructurada i organitzada de manera que es faci entretinguda, interessant i variada.

La podríem dividir en quatre parts:

En primer lloc hi ha una sala que ens introdueix al món egipci i ens trasllada en el temps situant-nos enmig de les piràmides on rebem una informació bàsica i inicial d’aquest món.

Un cop situats passarem a la segona part, que consta de dos documentals, en el primer ens mostraran els faraons que van precedir Tutankamon, la historia del seu regnat i quins van ser els seus successors. En el segon ens mostren com hem aconseguit obtenir tota aquesta informació, les investigacions que s’han fet i sobretot la historia de Howard Carter, l’home que sempre havia somiat amb Tutankamon i que finalment va aconseguir trobar la seva tomba.

En tercer lloc, veurem allò que tant s’espera i que tant s’anuncia: les cambres de Tutankamon i la seva tomba tal i com les va trobar Howard Carter. És veritat que és una reproducció i no és el mateix que veure-ho, però segueix sent espectacular i només cal posar-li una mica d’imaginació. Trobo que és la millor manera d’aprendre sobre aquest tema. A més, al cap i a la fi el més important és l’explicació, la informació que es dona. L’ambientació només és per fer l’estada més entretinguda.

Per últim tornarem a unes sales amb explicacions, on tots els objectes de les sales funeràries estan dividits per tipus i s’expliquen d’un en un per tal d’obtenir informació sobre molts temes: forma de momificació, roba i complements, creences i religió, tipus d’armes, tradicions i costums, motiu de la mort, jocs, aliments...

I tot això amb un àudio guia gràcies al qual no cal que et passis la visita llegint el text d’informació, simplement premen el número que s’indica davant de cada vitrina una veu t’explica tot el que estàs veient.

El fet de dividir la visita en aquestes quatre parts fa que aquesta passi ràpida, interessant i de manera molt amena. Aconseguim passar una bona estona, perquè no només obtenim un munt d’informació que ens aporta cultura, sinó que ens conten curiositats que ens diverteixen.

No hi ha cap part que m’agradi més que una altra, trobo que totes son necessàries i és la complementació de totes elles la que fa que aquesta visita sigui única.

Si us atrau aquest món i voleu passar una bona estona no ho dubteu perquè us agradarà doblement.

Per acabar, ja que he dit el que m'agradava de l'exposició, trobo convenient citar el seu punt feble, el seu preu: 16 euros sense descompte. El preu és una mica elevat, si, però heu de pensar que no és un simple museu, també hi ha els documentals i l’àudio guia. A més, si us agrada val la pena, almenys serà millor que anar al cinema a veure una pel·lícula que potser no us satisfà, o comprar-vos una samarreta que no duri res.

Heu de tenir en compte que és una cosa diferent i segur que tots us heu gastat diners tontament, tots tenim els nostres capritxos i perquè aquest no pot ser-ne un més? No es una cosa tangible, perquè quan sortiu del museu no tindreu res per ensenyar, però si que us endureu amb vosaltres una gran satisfacció i rebreu un munt d'anècdotes i informació.

Informació d’interès:

L'exposició es va inaugurar el 6 de juny i seguirà fins al 6 de setembre. Així que afanyeu-vos si la voleu veure.

El preu de l'entrada és de 16 euros, amb preus especials per menors, estudiants i majors de 65 anys (10 euros) i per nens (8 euros). També hi ha preus especials per grups o famílies.

Els horaris son molt amplis:

Diumenge a dijous de 10:00h a 20:00h (Última entrada a les 18:30h)
Divendres i dissabtes de 10:00h a 22:00h (Última entrada a les 20:30h)

Cal reservar l'entrada amb antel·lació almenys una hora abans. Recomano fer la reserva per internet, es pot fer per la web de servicaixa, però aquesta et cobra comissions, en canvi per la web de Atrapalo no hi ha comissions i el preu és el mateix.

Per a més informació podeu consultar la web del Museu Marítim.

--> -->