Si, si! Aquesta és la increïble afirmació que ha fet un Doctor japonès aficionat al rock, que ha inventat una melodia per als mòbils amb un nom molt encertat per a l’ocasió “Melón 
amarillo”.
El Doctor Hideto Tomabechi ha demostrat que després d’escoltar el to varies vegades al dia, durant deu dies aproximadament, els pits de les dones creixien entre dos o tres centímetres.
Si tot això us sembla sorprenent encara us ho semblarà més l’explicació d’aquest fet: resulta que el cervell de la dona processa el to com el plor d’un nadó i el cervell activa una reacció fisiològica que fa que augmentin les glàndules mamàries, com la que s’ocasiona quan la dona esta embarassada.
L’investigador Hideto Tomabechi ha especificat que per aconseguir de dos a tres centímetres en deu dies només cal escoltar la melodia durant trenta segons unes vint vegades al dia.
Sembla que els japonesos no van tenir prou amb la invenció del xiclet que feia créixer els pits i ara volen un invent més adequat als nostres temps.
De moment no deixa de ser un invent inversemblant i estrambòtic, però si funciones no m’estranyaria que d’aquí un dies es posessin a la venta altres melodies com: Melon negro, Melon cafe con leche, Melon naranja, Melon blanquita, Melon mulata, etc i fins i tot podria convertir-se en la cançó del proper estiu.
A banda de la part graciosa, tot això fa preguntar-se una cosa, si un so tingués tant de poder com per aconseguir que el cervell cregui que hi ha un nen petit que et necessita escoltant un to de mòbil que saps que és de mentida, que més podria fer? A quantes persones malalties podríem fer creure que estan bé i curar-les? A quantes persones deprimides podríem animar? Quantes persones podríem fer felices realment?
Potser fer créixer el pit pot fer feliç a qui no s’estima prou, però aquesta felicitat desapareixerà al cap de 10 anys quan comencin a sortir les arrugues, o potser abans perquè 3 centímetres no son prous, doncs està provat que l’ésser humà mai es conforma amb el que té i sempre vol més... per tant, seria molt més interessant centrar-se en una cosa que donés resultats de veritat, però una bona obra no portaria tant de ressò, no seria tant escandalós i molt menys provocaria tanta reacció del públic.
Si el que volia aquest Doctor era cridar l’atenció ja ho ha aconseguit, ara milers de noies es descarregaran la melodia encara que només sigui per curiositat.
Però mentre la gent es sorprèn amb aquest invent altres persones seguirem admirant tots aquells que realitzen una feina extraordinària salvant vides o ajudant de veritat a les persones i que si es mereixen anomenar-se Doctors.
Per això m'agradaria especificar que el treball del Doctor Tomabechi no es limita a fer tons de mobil, aquest es va fer popular amb anterioritat al màgic invent, quan fa uns anys va desenvolupar un mètode per revertir els efectes provocats amb gas Sarín al metro de Tokyo, una feina que si mereix admiració.
amarillo”.El Doctor Hideto Tomabechi ha demostrat que després d’escoltar el to varies vegades al dia, durant deu dies aproximadament, els pits de les dones creixien entre dos o tres centímetres.
Si tot això us sembla sorprenent encara us ho semblarà més l’explicació d’aquest fet: resulta que el cervell de la dona processa el to com el plor d’un nadó i el cervell activa una reacció fisiològica que fa que augmentin les glàndules mamàries, com la que s’ocasiona quan la dona esta embarassada.
L’investigador Hideto Tomabechi ha especificat que per aconseguir de dos a tres centímetres en deu dies només cal escoltar la melodia durant trenta segons unes vint vegades al dia.
Sembla que els japonesos no van tenir prou amb la invenció del xiclet que feia créixer els pits i ara volen un invent més adequat als nostres temps.
De moment no deixa de ser un invent inversemblant i estrambòtic, però si funciones no m’estranyaria que d’aquí un dies es posessin a la venta altres melodies com: Melon negro, Melon cafe con leche, Melon naranja, Melon blanquita, Melon mulata, etc i fins i tot podria convertir-se en la cançó del proper estiu.
A banda de la part graciosa, tot això fa preguntar-se una cosa, si un so tingués tant de poder com per aconseguir que el cervell cregui que hi ha un nen petit que et necessita escoltant un to de mòbil que saps que és de mentida, que més podria fer? A quantes persones malalties podríem fer creure que estan bé i curar-les? A quantes persones deprimides podríem animar? Quantes persones podríem fer felices realment?
Potser fer créixer el pit pot fer feliç a qui no s’estima prou, però aquesta felicitat desapareixerà al cap de 10 anys quan comencin a sortir les arrugues, o potser abans perquè 3 centímetres no son prous, doncs està provat que l’ésser humà mai es conforma amb el que té i sempre vol més... per tant, seria molt més interessant centrar-se en una cosa que donés resultats de veritat, però una bona obra no portaria tant de ressò, no seria tant escandalós i molt menys provocaria tanta reacció del públic.
Si el que volia aquest Doctor era cridar l’atenció ja ho ha aconseguit, ara milers de noies es descarregaran la melodia encara que només sigui per curiositat.
Però mentre la gent es sorprèn amb aquest invent altres persones seguirem admirant tots aquells que realitzen una feina extraordinària salvant vides o ajudant de veritat a les persones i que si es mereixen anomenar-se Doctors.
Per això m'agradaria especificar que el treball del Doctor Tomabechi no es limita a fer tons de mobil, aquest es va fer popular amb anterioritat al màgic invent, quan fa uns anys va desenvolupar un mètode per revertir els efectes provocats amb gas Sarín al metro de Tokyo, una feina que si mereix admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada