Ahir, dilluns 7 de setembre, uns quants privilegiats vam poder gaudir de l’increïble estrena al teatre Tívoli del musical "Hoy No Me Puedo Levantar", produït per Ángel Suárez i basat en les cançons de Mecano, el grup musical que més discos ha venut en la historia.
Aquesta obra plena d’emoció i sentiments narra la historia d’una generació, la dels 80, però més concretament la vida de dos amics de poble que decideixen abandonar la seva terra i anar a provar sort a la ciutat, on esperen realitzar el seu somni de ser musics i aconseguir la felicitat. Però com tots sabem la ciutat no només té festa i diversió, i mentre un d’ells abandonarà l’amor per aconseguir la fama, l’altre el trobarà a la ciutat; però tots dos acabaran posseïts per la malícia de la urbe i deixaran de banda l’amor, un per egoisme i l’altre per l’atracció de la marxa, la festa i amb ella les drogues.
Tots dos viuen amb la gent que van coneixen una apassionant aventura plena d’amor, emoció, tristesa, felicitat i diversió desenfrenada per al final adonar-se del que és important de veritat. Però encara estaran a temps de canviar?
Sembla impossible que s’hagi aconseguit alternar la historia amb tots els gran èxits de Mecano de manera que cada cançó sigui completament adient a l’escena que acompanya i inclús arribi a ser necessària perquè aquesta es dugui a terme.
Segurament els nervis no van faltar quant tot l'equip va estrenar l'obra a la capital de la nostra terra, però la bona coordinació i preparació va fer que no es notés en cap moment. L'escenari estava perfectament ambientat, la posada en escena era perfecte, cuidant fins al més mínim detall; Els balls amb una perfecta coordinació entre l'equip i complementats amb un increïble joc llums i colors. A més, els actors van interactuar amb el públic, que es va mostrar entusiasmat en tot moment i sense deixar d'aplaudir durant les més de tres hores que va durar l'espectacle. Si penseu anar-hi us asseguro que veure-ho sorpreses de colors cap al final de la funció que no us imaginarieu.
Tot i que els balls i les cançons son els protagonistes de l'obra, la a historia que els acompana no li falta potència i és una bon exemple de com va ser l’època dels 80 pels joves, però a la vegada una lliçó que es pot aplicar a la nostra era, on tot i la modernitat segueixen havent-hi els mateixos problemes que abans, que desgraciadament ja no es limiten a la gran ciutat.
Ahir tot el públic va quedar satisfet i durant els últims deu minuts de la funció tots estàvem de peu aplaudint i saltant de l’emoció.
Si voleu obtenir més informació sobre la venta d'entrada o sobre els actors i personal encarregat de dur a terme l'obra la podeu consultar a la pàgina web de Hoy no Me puedo Levantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada