Diari d’una becària: un primer dia desastrós

Algú em va dir una vegada que Gran Hermano era divertit però no omplia, i que un llibre d’història no era divertit però sí que omplia, que aquestes dues sensacions no es podien confondre. Malauradament, en el món del periodisme la gent fa unes barreges que espanten... i molts cops la professionalitat desapareix per deixar barra lliure a la diversió. 

Per mi si el periodisme és divertit millor, però sigui el que sigui el que tractis, fins i tot una notícia curiosa, l’has de tractar amb total rigor.

Si et prens la feina com una diversió potser seràs molt feliç, però acabaràs dient coses com que un nen xinés s’ha escapat de casa per anar a buscar la seva àvia a “la veïna”, quan en realitat, si llegeixes la notícia original amb atenció era “a la regió veïna d’un poble determinat.” 

També pots celebrar amb alegria i en directe davant d¡un munt d’oients que el nen hagi trobat l’àvia, i que la becaria, sense cap ànim de deixar-te en ridícul però no volent faltar al principi de la veritat especifiqui que no la va arribar a trobar mai perquè després de caminar 150km el va trobar la policia.
És més, la becaria es mossega la llengua i es guarda per ella el fet que el nen va ser traslladat a l’hospital d’urgències, ple de ferides del viatge i cremades del sol. No passa res! Això és un programa divertit on no es pot parlar de res seriós. Però la becaria no pot evitar de pensar: “com pot ser que facin broma amb aquest pobre nen i que no hagin sabut ni copiar i enganxar una notícia correctament?” 

És clar que de coses poc professionals n’hi ha moltes més. Com dir-li a la becaria que prepari dues seccions de 10 minuts i citar-la a la reunió d’equip de dilluns per explicar-les i mirar com es faran... I que després de dies de preparació arribi dilluns i li diguis que la reunió es farà dimarts, i que dimarts no aparegui ningú... i li demanis que el dia de l’estrena vingui a treballar una hora abans... i que quan arribi, tothom hagi anat a prendre un cafè. 

No és un guió d’humor dolent, ni tampoc acaba aquí. Per si fos poc, quan per fi tothom arriba, li dius a la becaria que només vols una secció del tema del dia, que les altres dues... bé... ni les menciones... i la becaria pensa en les hores que li ha dedicat... i en les persones a les que ha demanat el favor de concedir-li una entrevista i que igual que ella han donat el seu temps per sortir a la ràdio o simplement per fer-li un favor. 

Però és igual: somriure i assentir Laura, somriure i assentir... Quan arribis a casa escriuràs sobre això i expulsaràs tota la teva indignació. Ara posa bona cara i saluda amb un somriure que comença el programa. 

I això és només una part del que passa en un programa d’estiu. Quan fa calor la professionalitat desapareix per deixar lloc al riure més estúpid, i la gent des de casa no té cap problema en escollir la diversió, encara que aquesta s’inventi la informació i amagui una becaria decebuda a la qual no paren de nombrar perquè potser es pensen que així estarà contenta de cobrar 2 euros l’hora.

Panxa plena, moda i festa a 0 euros

Sopar de gratis amb música i veure una desfilada de moda és possible. Per increïble que sembli cada dijous el club Suite 191 ofereix un sopar de forquilla a tots els seus convidats.

Les portes s’obren a les 8:30 i els que ho vulguin poden visitar el “mercadillo”, unes 8 paradetes de cosmètica, estètica i moda, entre d’altres, que ocupen la banda de la dreta de la sala. Qui ho vulgui podrà fins i tot pagar i fer-se un massatge o preguntar-li a la pitonissa que li depara el futur.

Una altra opció és prendre una copeta o una cervesa a la barra. I els que no es vulguin gastar un duro poden simplement asseure’s al sofà o xerrar una estona, ja que la música sona a un nivell adient per conversar.

Cap a les 10 de la nit comença el sopar. Evidentment no es tracta d’un restaurant; qui vulgui menjar en una taula ha de pagar, però els que no tinguin inconvenient en engrapar drets i vulguin gaudir de la gratuïtat, segur que gaudiran de l’aventura.

Els cambrers van deixant safates cada 5 minuts: pa amb tomàquet i pernil o formatge, amanida de pasta, fideuà… cadascú agafa un platet i se’l plena com pot. Els primers plats s’acaben ràpid, hi ha qui fins i tot empeny per aconseguir un bon tros.

Després de la cursa d’omplir-se la panxa ràpid  per no perdre el següent plat, comença la desfilada. Els que han tingut sort aprofiten per descansar i fer un foradet a la panxa. Altres han decidit que ja no poden més.

Cada setmana una marca de roba diferent ensenya les seves novetats que després ofereix a preu de cost als que ho vulguin. La desfilada dura uns 20 minuts, pel que encara que no es sigui un amant de la moda, no es fa pesat i acaba de seguida.

Llavors molta gent queda sorpresa: el sopar no es limitava a la primera part; arriben els plats forts: paella, pollastre arrebossat, broquetes de marisc, mandonguilles amb formatge… fins i tot pastís de xocolata de postres. Els que havien estat més lents tenen l’oportunitat de menjar amb més tranquil·litat i sense baralles.

Al final la gent està tipa i contenta, els que ho vulguin ja poden anar a dormir, i pels que no estiguin cansats la música puja i comença la festa!

Aquesta activitat es repeteix cada dijous i per entrar de manera gratuïta cal contactar amb el seu promotor, Xavi Casamitjana, per facebook, mail (xavi.rrpp@hotmail.es) o telèfon:639 41 90 92.

Tot i ser un local que demana dress code “fashion and elegant” l’únic requisit per entrar és no anar amb roba d’esport.  Tant l’edat com l’estil de la gent que hi va són molt variats.

Amb amor o sense ens fem un fart de riure

Alguna vegada has pensat que trencar amb la parella pot ser divertit? Els creadors d’aquest curt tenen clar que sí. I és que l’amor és estúpid i pot provocar situacions irreals com la d’aquesta historia: Mensaje post-itivo

Una mica més arriscat i no apte per a tots els gustos és aquest, que demostra que amb l’amor cal anar amb compte i no sempre deixar-se portar pels sentiments: Los gritones

I acabem amb una història que segur us sonarà, la de la persona perfecta, l’amic ideal, fidel, disponible sempre que es necessita... I per acabar-ho de rematar en aquest cas es tracta d’un heroi, que tot i arriscar la vida mai aconseguirà cap premi de la princesa. Es tracta del final de Super Mario i la seva decepció en ser rebutjat sexualment:

Avui va de ruptures

La recepta per tirar endavant després de trencar una relació important no la sap ni el millor cuiner del món. És un procés que cadascú cou a un ritme diferent, alguns de manera més o menys creativa.

Avui us presento un curt que tracta precisament d’això: Lo que tu quieras oir i té com a ingredient clau l’ús de la imaginació per tal de conservar l’orgull:

I de parelles irreconciliables, a un retrobament “amorós” repugnant, un curt que deixa als ex pel terra i prova que allò de más vale malo conocido que bueno por conocer és completament erroni. Un novio de mierda et farà veure que no val la pena donar una segona oportunitat a qui no s’ho mereix.