Algú em va dir una vegada que Gran Hermano era divertit però no omplia, i que un llibre d’història no era divertit però sí que omplia, que aquestes dues sensacions no es podien confondre. Malauradament, en el món del periodisme la gent fa unes barreges que espanten... i molts cops la professionalitat desapareix per deixar barra lliure a la diversió.
Per mi si el periodisme és divertit millor, però sigui el que sigui el que tractis, fins i tot una notícia curiosa, l’has de tractar amb total rigor.
Si et prens la feina com una diversió potser seràs molt feliç, però acabaràs dient coses com que un nen xinés s’ha escapat de casa per anar a buscar la seva àvia a “la veïna”, quan en realitat, si llegeixes la notícia original amb atenció era “a la regió veïna d’un poble determinat.”
També pots celebrar amb alegria i en directe davant d¡un munt d’oients que el nen hagi trobat l’àvia, i que la becaria, sense cap ànim de deixar-te en ridícul però no volent faltar al principi de la veritat especifiqui que no la va arribar a trobar mai perquè després de caminar 150km el va trobar la policia.
És més, la becaria es mossega la llengua i es guarda per ella el fet que el nen va ser traslladat a l’hospital d’urgències, ple de ferides del viatge i cremades del sol. No passa res! Això és un programa divertit on no es pot parlar de res seriós. Però la becaria no pot evitar de pensar: “com pot ser que facin broma amb aquest pobre nen i que no hagin sabut ni copiar i enganxar una notícia correctament?”
És clar que de coses poc professionals n’hi ha moltes més. Com dir-li a la becaria que prepari dues seccions de 10 minuts i citar-la a la reunió d’equip de dilluns per explicar-les i mirar com es faran... I que després de dies de preparació arribi dilluns i li diguis que la reunió es farà dimarts, i que dimarts no aparegui ningú... i li demanis que el dia de l’estrena vingui a treballar una hora abans... i que quan arribi, tothom hagi anat a prendre un cafè.
No és un guió d’humor dolent, ni tampoc acaba aquí. Per si fos poc, quan per fi tothom arriba, li dius a la becaria que només vols una secció del tema del dia, que les altres dues... bé... ni les menciones... i la becaria pensa en les hores que li ha dedicat... i en les persones a les que ha demanat el favor de concedir-li una entrevista i que igual que ella han donat el seu temps per sortir a la ràdio o simplement per fer-li un favor.
Però és igual: somriure i assentir Laura, somriure i assentir... Quan arribis a casa escriuràs sobre això i expulsaràs tota la teva indignació. Ara posa bona cara i saluda amb un somriure que comença el programa.
I això és només una part del que passa en un programa d’estiu. Quan fa calor la professionalitat desapareix per deixar lloc al riure més estúpid, i la gent des de casa no té cap problema en escollir la diversió, encara que aquesta s’inventi la informació i amagui una becaria decebuda a la qual no paren de nombrar perquè potser es pensen que així estarà contenta de cobrar 2 euros l’hora.
Per mi si el periodisme és divertit millor, però sigui el que sigui el que tractis, fins i tot una notícia curiosa, l’has de tractar amb total rigor.
Si et prens la feina com una diversió potser seràs molt feliç, però acabaràs dient coses com que un nen xinés s’ha escapat de casa per anar a buscar la seva àvia a “la veïna”, quan en realitat, si llegeixes la notícia original amb atenció era “a la regió veïna d’un poble determinat.”
També pots celebrar amb alegria i en directe davant d¡un munt d’oients que el nen hagi trobat l’àvia, i que la becaria, sense cap ànim de deixar-te en ridícul però no volent faltar al principi de la veritat especifiqui que no la va arribar a trobar mai perquè després de caminar 150km el va trobar la policia.
És més, la becaria es mossega la llengua i es guarda per ella el fet que el nen va ser traslladat a l’hospital d’urgències, ple de ferides del viatge i cremades del sol. No passa res! Això és un programa divertit on no es pot parlar de res seriós. Però la becaria no pot evitar de pensar: “com pot ser que facin broma amb aquest pobre nen i que no hagin sabut ni copiar i enganxar una notícia correctament?”
És clar que de coses poc professionals n’hi ha moltes més. Com dir-li a la becaria que prepari dues seccions de 10 minuts i citar-la a la reunió d’equip de dilluns per explicar-les i mirar com es faran... I que després de dies de preparació arribi dilluns i li diguis que la reunió es farà dimarts, i que dimarts no aparegui ningú... i li demanis que el dia de l’estrena vingui a treballar una hora abans... i que quan arribi, tothom hagi anat a prendre un cafè.
No és un guió d’humor dolent, ni tampoc acaba aquí. Per si fos poc, quan per fi tothom arriba, li dius a la becaria que només vols una secció del tema del dia, que les altres dues... bé... ni les menciones... i la becaria pensa en les hores que li ha dedicat... i en les persones a les que ha demanat el favor de concedir-li una entrevista i que igual que ella han donat el seu temps per sortir a la ràdio o simplement per fer-li un favor.
Però és igual: somriure i assentir Laura, somriure i assentir... Quan arribis a casa escriuràs sobre això i expulsaràs tota la teva indignació. Ara posa bona cara i saluda amb un somriure que comença el programa.
I això és només una part del que passa en un programa d’estiu. Quan fa calor la professionalitat desapareix per deixar lloc al riure més estúpid, i la gent des de casa no té cap problema en escollir la diversió, encara que aquesta s’inventi la informació i amagui una becaria decebuda a la qual no paren de nombrar perquè potser es pensen que així estarà contenta de cobrar 2 euros l’hora.
El becaris arriben molt motivats a les primeres feines quan han acabat la carrera i tenen un munt d'il·lusió i ganes de treballar i fer la feina ben feta i pensen que tothom té les mateixes ganes. La realitat es que molta gent està cremada de la seva feina, i l'únic que vol fer es el mínim perquè el negoci s'aguanti i anar cobrant a final de més.
ResponEliminaCom tot en aquesta vida, hi ha un consell en el Simpsons que es adeqüat per aquests situació:
Fills, us heu esforçat i tot perquè? Per res, la lliçó moral és, no us esforceu