El Futur

El futur pot ser moltes coses. El futur pot ser progrés o decadència i el progrés pot ser intel•·ligent o egoista, col•lectiu o individual, pel que pot comportar la posterior decadència de la societat o un avanç més gran. Sigui quin sigui el futur, això no forma part de la sort, no és com jugar a la loteria, que mai saps quin serà el número afortunat, en aquest cas nosaltres ja sabem els números guanyadors, entre els molts que n’hi ha, i en la nostra mà està apostar per uns o pels altres segons les nostres conviccions. Si deixem que les coses passin soles, si no ens mullem, si no perseguim els nostres somnis, mai passarà el que desitgem. Quan creiem que per ser una única persona no podem fer res per canviar, deixem llibertat d’actuació a la decadència, és com caminar cap a un precipici per un camí infinit i amb les mans als ulls, és com cridar al dimoni que pugi a la terra, dir-li que ens hem rendit, que faci el que vulgui amb nosaltres perquè som i serem els seus esclaus. En aquestes circumstàncies, és quan un dimoni, real no, però si una persona que adopti el seu paper, farà de nosaltres el que vulgui, ens mourà com si fóssim ninots penjant d’un fil, i nosaltres obeirem, com sempre s’ha fet, alguns fins i tot amb una certa alegria, doncs obeir sense pensar aporta un gran avantatge: ens estalvia feina, no hem d’estar tanta estona meditant que és el millor i tenim més temps per fer el que ens agrada, però a costa de què? Val la pena renunciar a un futur millor per guanyar temps? Deixaré que contesteu vosaltres mateixos, però avans m’agradaria que recordéssiu el conte dels tres porquets. La idea a la que condueix la historia és que perdre temps per fabricar una casa evita la mort, no se si veieu el paralogisme... Crec que val la pena construir un futur perquè potser no tindrem tanta sort com els porquets, no tindrem una altra societat més gran on refugiar-nos si cap de nosaltres es pren de la molèstia de començar a construir. L’antagonista d’aquell conte no té comparació amb els enemics reals que poden profanar la societat i el seu futur. Si creieu que la societat no té armes per combatre els llops d’aquest món, potser és hora que us poseu a construir-les, perquè el poder està dins la vostra ment, dins la de tots. Només vosaltres podeu fabricar l’arma per aconseguir el que voleu i evitar que el llop us mossegui. Així, torno a dir, en les vostres mans està el reaccionar, el decidir que és millor, deixar-se portar o intentar millorar, intentar evitar continuar caminant per un sender ple de punxes, que només pot desembocar en un precipici profund.
Segurament us preguntareu que podeu fer vosaltres per canviar una cosa que sempre ha estat igual, què pot canviar una persona davant els milions d’éssers que formen el món? però mai heu de pensar que esteu sols, el vostre pensament és igual o similar al de molts altres que es troben en la mateixa situació, però tots esperen que algú parli, no serà fins aquell moment que la cadena començarà a funcionar. Si surt un valent després en sortirà un altre, i tots els que volen un futur millor podran canviar un rumb equivocat, un rumb que ens porta a la decadència, a les mentides, a un poder corromput, que ha caducat i cal renovar. Mai hem de deixar que ens dominin. Cada persona, per petita que sigui, conté la força per canviar, i gra de sorra rere gra de sorra aconseguirem crear el que vulgueu. ¿Val la pena reflexionar, o seguireu caminant amb els ulls tancats?