“Si xoques amb la paret has de seguir empenyent”

Luca Bonatti: INVESTIGADOR iCrea i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra

En el món de la ciència sempre hi ha nous indrets per descobrir.  Luca Bonatti porta 20 anys estudiant els nadons i no està cansat.  Creu que té molta sort perquè en el seu àmbit hi ha molta feina.  Ha investigat en institucions de diversos indrets i actualment s'encarrega de dirigir el grup RICO (Raonament i Cognició Infantil) del departament iCrea de la Universitat Pompeu Fabra.  Allà ha realitzat un estudi sobre la capacitat dels nadons de prendre decisions racionals, que recentment ha estat escollit per la revista Discovery com un dels 100 millors de l’any. 

Luca Bonatti amb un infant i la seva àvia després de realitzar un experiment
Font: Maite Cruz

Luca Bonatti

INVESTIGADOR

Edat 51 anys

Religió Cap

Afició Navegar

Referents Jerry Fodor, Jacques Mehler i Andrea Bonomi

Llocs on ha viscut Itàlia, Estats Units, França, Catalunya

Web http://psy.ck.sissa.it/perso/perso.html

··· És dur canviar tant de feina?

··· Sempre hi ha dificultats però també experiències positives. El pitjor és que es necessiten laboratoris que funcionin per poder fer recerca. I cada cop començava de nou. A França no va anar bé, per això vaig venir a Barcelona. Va ser arriscat, però he trobat companys de feina de qualitat i la construcció del nou laboratori s’ha fet sense incidències.

··· I la llengua?

··· No és un problema. Mai he estudiat cap idioma, excepte ara que he començat amb el català.

··· Què li agrada de navegar?

··· La meva feina crea estrès. Facis el que facis sempre tens el cap funcionant i mai estàs completament relaxat. Doncs amb el vaixell només t’has de preocupar de portar-lo i no pensar en res més.

··· Algun altre obstacle a la feina?

··· No puc convèncer la gent que un estudi és suficientment bo per ser publicat. Molts bons treballs els has de tirar a les escombraries. Això funciona així. Per molt maco que sigui, potser pensen que no és bo. I per publicar-ho vas canviant-ho fins que cada cop és pitjor i quan és dolent del tot ja ningú té cap objecció en publicar-ho.

··· Com va obrir-se camí en aquesta professió?

··· He tingut la  sort d’estar sempre en el lloc indicat en el moment indicat. New Jersey va ser el punt de trobada d’una sèrie de persones que s’ocupaven activament de la filosofia de la psicologia experimental. Vaig conèixer personatges rellevants i em vaig  envoltar de noves idees.

··· Qui decideix què investigar?

··· La curiositat. Cal trobar una pregunta meravellosa que necessiti una explicació. La resta és molta interacció, intercanviar opinions i fer canvis. No hi ha professor i estudiants, hi ha la intenció de descobrir. Per això el producte final no és teu ni d’una altra persona, és de tots.

··· Considera que cal alguna qualitat per ser investigador?

··· El més important és ser estúpid. No parar quan xoques contra la paret, cal empènyer per veure si pots tirar endavant, insistir sobre una idea fortament, tenir constància i capacitat de resistir a l’evidència.

··· Vostè ho ha fet?

··· Una de les persones més importants i respectades de Harvard  del món de la literatura em va dir “perdràs sis anys estudiant els nens i no trobaràs res”. Si l’hagués escoltat no estaria aquí. Vaig ser prou estúpid com per no fer cas.

··· Psyscope és el programa que han usat per fer l’estudi dels nadons?

···  Sí. Serveix per passar de la idea a l’experimentació i s’adapta a cada experiment. Per exemple una màquina capta la posició dels ulls i aquestes dades i les de la resta d’aparells van a parar a Psyscope que combina i gestiona tots els resultats amb el temps.

··· Com va començar a estudiar els nens?

··· M’interessaven alguns temes de filosofia i dins hi vaig trobar una part empírica. Volia saber com pensa la gent adulta però vaig haver de tirar enrere per estudiar l’origen. Cal simplificar al màxim per aconseguir les claus per desenvolupar una teoria.

··· És fàcil tractar amb nens?

··· Uf! No volen fer el que vols, tenen gana, volen fer caqueta... i com a molt et dediquen cinc o deu minuts. A un adult li pots pagar per estar més temps, però al nen no. Per això em de fer programes que cridin l’atenció però que no siguin massa cridaners com per afectar els resultats.

···Com se sap la resposta d’un nadó que no parla?

··· Si és molt petit es pot mirar com succiona el xumet. I més endavant per saber si sap contar col·loques dos galetes en un got i tres en un altre i li deixes triar un. Part d’aquesta feina és inventar més mètodes per treure nous resultats.

··· I per l’estudi de la racionalitat?

··· Hem creat experiments senzills i hem mesurat la sorpresa del nadó quan el resultat no era lògic. Per exemple: hi ha tres objectes blaus dins d’una tómbola i un groc, quina caurà?

··· Com es pensa amb 12 mesos?

··· No tenim coneixement de cap llenguatge natural a aquesta edat, però intentem demostrar que igualment pensen. Clar que deuen tenir un llenguatge al cap per plantejar-se coses, però són unes estructures de base que no depenen del llenguatge parlat.

··· Per què serveix aquesta investigació?

··· Per res. L’únic objectiu és descobrir coses. Després hi ha gent que treballa per solucionar problemes a partir dels resultats, però jo no estic a aquest nivell, per mi el més important és descobrir el que els nen poden fer. Té implicacions pràctiques? No, però podria en el futur.

··· D’on traieu els recursos?

··· La universitat ens dona els espais físics per treballar i nosaltres busquem subvencions de l’Estat, la Generalitat i la Comunitat Europea. Aquesta recerca es basa en l’interès de la gent per descobrir i els pares són voluntaris, però cal mantenir els sistemes, pagar a noies perquè vagin als hospitals a buscar pares i fer regals d’agraïment.

··· Els afecta la crisis?

Amb les retallades hi ha pocs diners, però intentem fer el millor de la pitjor situació i la gestió dels fins disponibles és molt correcta. Suposo que ens passarà al davant qui té més, com Alemanya. Però nosaltres seguirem endavant, no em preocupa el futur.