Recomanació: American Horror Story

Avui Cuatro estrena American Horror Story, una sèrie que aconsegueix proporcionar grans dosis de terror. Alguns crítics consideren que té un guió molt original. La novetat, però, no és haver inventat res nou. En realitat, tot el que utilitza són coses explotades sovint a les històries de por. Trobem un matrimoni fracassat, un fill que se sent incomprès, escenes amb dosis de sexe i una casa aterradora amb esperits. La gràcia no són els ingredients sinó el fet d’haver-los barrejat de la manera adequada. De totes maneres, el producte final no és apte per a tots els paladars, ja que deixa un regust peculiar.

Bàsicament la sèrie es basa en mesclar terror i perversió. Els protagonistes principals són el sexe, les morts, els esperits i els bojos. Aquesta combinació sovint converteix la por en un cert fàstic, incomprensió o rebuig. És impossible trobar un personatge que actuï de forma racional, encara que ells ho pensin. No s’entenen el seus comportaments. De fet, cal posar-se dins la ment d’un malalt per entendre la trama en el seu conjunt. Per gaudir cal tenir la ment ben oberta, del contrari, l’espectador no sent pena pels protagonistes i acaba desitjant que tots morin d’una vegada per ser tan estúpids. Si s’arriba a aquest punt res té sentit i fins i tot el menjar ens pot repetir.

Però aquests moments d’indigestió són ràpidament superats gràcies als punts forts de la sèrie. El guió fa girs argumentals constantment, cada vegada que sembla que es tancarà la trama surt una nova pregunta. A més a més, el present es mescla amb escenes horribles del passat que ens fan entendre la història d’alguns personatges actuals. I la música de fons i la il·luminació s’encarreguen de no deixar relaxar-se a l’espectador, que aconsegueix sentir el terror. Probablement això és el que ha fet que la historia tingués gran èxit als Estats Units. Caldrà veure si l’espectador català sabrà gaudir dels mateix plat.

Aquesta història compta amb els creadors de Glee, Ryan Murphy i Brad Falchuk. I entre els protagonistes principals trobem Jessica Lange i Dyland McDermont. Aquest últim fa el paper de Ben Harmon, psiquiatra casat amb Vivien (Connie Briton). La parella decideix traslladar-se amb la seva filla adolescent, Violet (Taissa Farmiga), a una mansió allunyada de la ciutat per solucionar els seus problemes. Però en comptes d’arreglar el seu matrimoni li sumaran més maldecaps.

Entre els personatges que amaneixen la salsa destaca una odiosa veïna mig boja (Jessica Lange) i la seva filla, que pateix una malaltia mental; una minyona sexy que vol seduir al marit però que a ulls de la muller és una anciana; i un misteriós pacient esquizofrènic que es fa amic de la Violet. Tots ells i encara més sorpreses us presentaran una història moguda, escandalosa, aterrant i fastigosa que sembla que mai acabi. I el millor és que sí acaba, potser no d’una manera perfecta, però almenys deixa reposar d’una vegada la intriga que es manté encesa al llarg de tots els capítols.