Un burgès disfressat de pagès

Josep Pla fou un prestigiós escriptor que modernitzà el periodisme i la literatura en català 

Josep Pla i Casadevall és un dels escriptors catalans populars més llegits. L’erudit, nascut a Palafrugell el 1897, no només és conegut pels seus llibres. Des de ben jove abandonà la seva vocació d’advocat per entrar al món periodístic, on destacà amb les seves cròniques, articles d’opinió i reportatges socials. Aquesta tasca l’alternà amb la creació literària.
Pla es presentava a sí mateix com un home resignat a escriure per guanyar-se la vida. Es considerava un misantrop, però li encantava conèixer i parlar amb gent de diferents ambients. Per això aprofità la primera oportunitat que tingué de ser corresponsal. Com a tal va viatjar a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia.

Retrat de Josep Pla (1917)// Fundació Josep Pla

Fou un dels periodistes més representatius del període de transició cap a les noves formes d’exercici del periodisme a Catalunya. Sobresortí al escriure les primeres cròniques polítiques i culturals en llengua catalana. I creà un estil periodístic propi allunyat del que havia estat el periodisme ideològic. Segons Josep Maria Casasús, Pla fou decisiu en l’evolució del periodisme català, ja que amb el seu prestigi, pes i influència dugué cap al gènere informatiu i interpretatiu característics del periodisme modern.
L’obra literària de Pla abasta més de 45 volums on s’hi troben pràcticament tots els gèneres literaris. Una de les particularitats d’aquests textos és que mai estaven acabats. Pla era extremadament perfeccionista, crític i exigent i sempre feia constants revisions. Ell mateix afirmava tenir una particular obsessió amb trobar l’adjectiu adient, que esperava fumant. 
Pla era amant de la lectura. Els seus models eren Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica partia de Leopardi, Voltaire i Montaigne. El seu estil literari esdevingué un canvi de paradigma respecte del noucentisme. Optà per un llenguatge senzill, clar i una redacció amena per guanyar-se al màxim de lectors. Un dels secrets del seu èxit, que contribuí a la difusió de la llengua catalana, es troba en la utilització constant de la ironia.

L’afany de protagonisme de l’autor el va fer anar més enllà de les paraules i interpretà un paper. El seu personatge era un burgès amb esperit pagès, extremadament modest, senzill, sarcàstic, tremendament mal fiat i enamorat de la bona vida, però no de les persones, ja que negava haver experimentat l’amor malgrat haver establert relacions amb dones.
La incongruència de la seva personalitat no creà controvèrsies però si ho feu la de la seva ideologia. Tot i ser un catalanista conservador, la guerra civil espanyola el convertí en espia del bàndol feixista. Posteriorment això provocà reiterades negatives del jurat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a concedir-li el premi. Malgrat això, obtingué quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or. I el 1981 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla d'Or.
Pla va escriure pràcticament fins al final dels seus dies. Els últims anys els va passar al seu Mas Pla de Llofriu. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans.