L'Equilibrium pot acabar amb la humanitat

Diuen que la racionalitat és el que diferencia l’home de la resta d’éssers vius, jo en canvi crec que és la irracionalitat. La natura té un ordre i una manera de ser que només és alterada per la humanitat. Els sentiments són un regal, però també són un càstig. Les passions de l’home l’han portat a provocar els actes més cruels que es poden imaginar. L’amor i la pau sempre van de la mà de l’odi, la venjança i la guerra. Aquesta idea porta als habitants del 2028 a decidir que les emocions comporten un preu massa alt a pagar.
A la població imaginaria de la pel·lícula Equilibrium, s’ha creat un règim totalitari on les emocions humanes s’han prohibit per tal d’aconseguir l’ordre i la pau. Els llibres, l’art i la música estan estrictament prohibits. Però que pot provocar la renúncia als sentiments?
Aquesta norma sense sentit té l’origen en un petit gran canvi en la història. En aquesta ficció la Guerra Freda no va servir per evitar l’enfrontament directe, sinó que va conduir a la pitjor catàstrofe mundial. Els pocs supervivents van fundar una nova nació amb una nova ideologia i un nou propòsit: evitar la guerra a qualsevol preu.
I el preu és una dictadura on els sentiments es consideren crims i les autoritats en persegueixen les seves mostres i les castiguen amb la mort.
Això és possible gràcies un nou mètode empescat pel poder que elimina tot rastre d’humanitat per tal d’aconseguir mantenir als ciutadans en un perfecte equilibri. Però també acaba amb la llum de la vida i l’esperança. Les persones es converteixen en una unitat homogènia i gris, on l’estabilitat i el deure cap a la nació és el més important. És possible que l’esperit humà s’apagui completament?
El que comença sent una pel•lícula reflexiva acaba desviant-se cap a un thriller d’acció a l’estil Matrix. Però els que perden el fil fàcilment no us preocupeu, ja que aquesta trama no té tantes complicacions.