Mai és massa tard per aprendre sobre l’amor. A més a més, sempre hi ha algun moment en que ens ve de gust una lectura amena i àgil, que no ens faci venir maldecaps, ja sigui perquè estem cansats de la feina o perquè volem gaudir de la lectura sense saltar-nos la parada de metro. Per això avui us recomano un llibre senzill però curiós. Es tracta de “La construcció de l’amor”, escrit per Isabel Menéndez, una psicòloga que ha sabut portar a un llenguatge planer els seus estudis, aconseguint un producte entretingut i interessant que ens endinsa en el llenguatge de l’amor en tots els aspectes (positius i negatius) i edats de la vida.
El llibre està molt ben organitzat. Es divideix en dues parts que ocupen un espai similar. La primera està dedicada a l’amor dins de l’àmbit familiar i la segona dins de la parella. I cada una està dividida en diferents apartats, de manera que és molt fàcil dirigir-se al que més ens interessa. Per aquells que tinguin un mínim de coneixements és molt útil. No obstant això, recomano la lectura completa, ja que és molt curiós veure com un petit detall dels nostres primers dies a la terra pot acabar determinant aspectes del desenvolupament de la nostra vida amorosa adulta, tant en parella com en família.
El text combina explicacions amb exemples reals de persones que han tingut problemes greus. Tot i que difícilment ens trobarem en una situació similar, és fàcil trobar semblances en alguns detalls i manies, ja siguin personals o de coneguts. En realitat tot depèn de la disposició del lector. Per obrir la porta a la meditació i aprofitar la lectura cal estar convençut que es vol llegir, del contrari, es veurà tot com el relat d’una colla de bojos que no tenen res a veure amb un mateix. Per tant, el propòsit del llibre no és ser un mirall dels problemes quotidians, sinó mostrar alguns extrems que portin a la reflexió. Tampoc desvetlla cap dubte existencial, simplement tracta tots aquells temes interessants de conèixer, tant si ens afecten com si no.
La intenció està totalment especificada al principi i al estar avisats no ens suposa cap inconvenient. El veritable problema és la manca del recurs de la falsa modèstia. No només es fan afirmacions sense argumentar, sinó que es fa propaganda dels efectes beneficiosos de la psicoteràpia i s’omet qualsevol alternativa com dedicar-se temps a un mateix o parlar amb amics i coneguts. L’autora escombra cap a casa per si pot aconseguir algun client nou. Fa gràcia perquè fins i tot Sigmund Freud, el pare del psicoanàlisis, del que parla constantment el llibre, escrivia utilitzant la falsa modèstia, però en comptes de prendre’n exemple l’autora s’ha limitat a copiar-li conceptes.
Un altre defecte és que no es pot dubtar de la credibilitat de la resta de professionals que nombra, ja que no són coneguts i no en dona cap referència. El llibre és capaç d’explicar d’una manera totalment entenedora conceptes aparentment complicats però en canvi s’oblida de dir qui són aquell grapat de persones en les que basa les seves nocions. Això no té lògica perquè algú sense coneixement del tema tampoc tindrà coneixements de les persones que l’han estudiat.
Per tant, la funció del llibre no és donar respostes ni aportar fonts creïbles. Si aquestes febleses no us molesten, us convido a fer un tast curiós i interessant. Està bé alimentar l’intel·lecte amb una lectura de qualitat, però a vegades també cal mimar l’ànima i descansar el cervell, i aquest tipus de lectura és un capritx d’allò més saludable, fins i tot per les nostres butxaques, ja que el podem obtenir a les biblioteques públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada