-->
Martí Herrero és un jove de 25 anys que treballa a Gol Televisió com a encarregat del departament de manteniment i grafisme. Aquest barceloní va acabar el batxillerat humanístic i va començar a estudiar un mòdul de Realització d’audiovisuals. Però els llibres el cansaven, i quan al cap de tres mesos li van oferir feina a Mediapro com a operador grafista, va decidir abandonar la formació dominat per l’emoció d’entrar en el món laboral. Li era molt difícil resistir la temptació de formar part de l’esfera de la televisió. Durant dos anys va esforçant-se sense parar i va anar ascendint fins que va aconseguir pujar a la categoria de Controlador, però va gastar tota l’energia que tenia. Deixar els estudis va ser una decisió ràpida i fàcil, en aquell moment no hi trobava cap inconvenient. Però ara es troba en un punt en que és impossible ascendir més. Cada dia segueix la mateixa rutina.
Se sent ben tractat a l’empresa?
No, fatal. Em paguen molt poc, no li diré quan. A més, les condicions laborals generals no son les millors. A mi per exemple no em paguen les hores extra i em passo aquí tot el dia. És veritat que em van donar una oportunitat quan era més jove, però ara no tinc cap projecte, no veig gaire futur, estic estancat a Gol TV.
Quina relació té amb la resta de treballadors?
Em porto bé és amb els meus companys informàtics i grafistes, però amb la feina no tinc temps per a la vida social. Només puc parlar de feina.
Ha pensat en canviar de feina o estudiar de nou?
En realitat m’agradaria estudiar per aconseguir una feina millor, però no puc. Amb la crisi no crec que en trobi cap. I no puc deixar la que tinc perquè necessito els diners, he de pagar el lloguer cada més.
A Mediapro hi ha hagut expedients de regulació i acomiadaments per culpa de la crisis?
Crec que no. I en el cas de Gol TV passa a la inversa, com que és un canal nou encara hi falta gent i acomiadar-la és un risc.
No és com amb els periodistes que cada vegada tenen més competidors a la xarxa. A nosaltres les noves tecnologies fan que ens haguem d’adaptar a elles. En el temps que porto els programes informàtics han canviat totalment, però per sort es segueix necessitant la mateixa gent.
Té potestat per acomiadar els treballadors que estan per sota seu?
Puc influir per què el meu cap ho faci. No m’agrada, però de vegades és necessari. De totes maneres la majoria de treballadors son gent molt preparada i els més joves potser no saben tant però estan molt motivats i aprenen ràpid, com vaig fer jo. Em fa pena perquè sé que perdran aquesta emoció inicial. A més, com que jo també he començat des de sota entenc als meus treballadors i ells tampoc s’han queixat mai de mi, més que res perquè jo faig molt bé la meva feina.
Si pogués tornar enrere canviaria alguna cosa?
A vegades penso que no hauria d’haver deixat d’estudiar. Potser hagués trobat una feina més ben pagada i on pogués utilitzar més la meva creativitat. Dirigir un grup de grafistes no és el mateix que decidir on col·locar una càmera en una pel·lícula. Però si hagués estudiat potser no hagués trobat feina i probablement estaria més decebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada