L'auge d'occident

L’auge d’occident no es deu a cap estratègia degudament planificada, sinó que es podria atorgar a la sort de tenir una sèrie de factors en un determinat moment que van influir decisivament per aconseguir un fet que sembla que ningú esperava que passés, encara que com es veurà només un va ser determinant.

En primer lloc cal estudiar el tamany de la població. Hi ha qui defensa que entre el 1500 i el 1800 Europa va crear riquesa a través de la seva limitació, ja que es pujava l’edat mitjana per contraure matrimoni i un alt percentatge de la població mantenia la castedat. Però això no té molt sentit perquè a la Xina el tamany de la població era més petit i es practicava l’infanticidi o mètodes per limitar la vida reproductiva i no va passar.

Però si en es mira l’evolució de la població al llarg del temps, es pot observar que ha anat augmentant gradualment (amb excepció d’èpoques de mortalitat per guerres i epidèmies). Aquest creixement requeria un canvi per poder seguir alimentant les persones, una millora que les poblacions amb menys habitants no necessitaven (encara hi havia tribus caçadores-recol·lectores). Per tant, es podria dir que el tamany de la població té importància, però al no ser específic d’Europa cal veure altres aspectes que marquin la diferència i explicar el seu auge.

En segon lloc, hi ha un altre factor que tampoc va ser decisiu, els avenços en el camp de la ciència i la tecnologia. Encara que a altres llocs això també va passar, va influenciar moltíssim i es pot deduir que alguns dels avanços podrien haver estat influïts per la necessitat explicada al primer punt d’abastir de recursos a una població creixent que a més a més sovint patia per males collites o malalties. Tot i això, la productivitat agrària no sembla un factor clau, ja que les calories que ingerien persones de diferents categories socials eren semblants a Europa o Xina. De totes maneres això provoca que es necessiti un sistema polític i burocràtic per controlar-ho tot. En el moment que hi ha propietats el poble necessita un òrgan que les protegeixi. Per tant, les millores en l’agricultura van potenciar una millora de la tecnologia militar, que no només es va manifestar amb la invenció d’armes més potents sinó amb la domesticació del cavall, la construcció de vaixells, etc. Això és perquè un poble agricultor pot ser atacat i per tal de defensar-lo es fan les classes aristocràtiques i reials, que a canvi de protegir cobren una part del producte als agricultors. Això propicia l’escriptura pròpia, amb el que es difon la cultura, una burocràcia i sistemes polítics cada cop més sofisticats. Com que els poders han de complir la seva part de funció protectora desenvolupen tecnologia militar i com més desenvolupament més complex serà l’entramat de poder, més avanç tecnològic militar i més poderosa serà la societat davant d’altres. De totes maneres la capacitat de fer avanços la tenien els Imperis, per què a Europa?

La solució estaria dins de l’últim aspecte a analitzar, i el realment determinant, l’atzar geogràfic. El principal motiu de l’auge d’Occident va ser que l’atzar va fer que els dos factors explicats, que també es trobaven a altres indrets, coincidissin amb unes condicions úniques a Europa: terres amb una geografia irregular que no permetia establir un poder centralitzat, amb una superior varietat d’agricultura i un clima afavoridor i amb una situació geogràfica adient.

La geografia va ser la principal causa que a Europa, des de la caiguda de l’Imperi Roma i durant els mil anys posteriors, la unitat bàsica del poder polític fos petita i localitzada, en contrast amb l’expansió regular de la religió i cultura cristianes. Això era degut a que no hi havia grans planes on genets poguessin controlar la població, ni tampoc grans terres fèrtils que proporcionessin menjar a una gran massa de gent fàcil de dominar. A més, el paisatge, igual que el clima, era irregular, el que dificultava l’establiment d’un control unificat, per molt poderosa que fos la força que s’ho proposés. I a la vegada, donava l’avantatge de ser un continent difícilment envaït per una força externa.

La descentralització del poder d’Europa va provocar, en certa manera, una carrera armamentística entre les diferents ciutat-Estat primer i regnes més grans després, doncs cap poder volia quedar per sota de la resta, per poder mantenir la seva independència. En canvi, la resta d’imperis no necessitaven una excessiva tecnologia per combatre amb els pobles del voltant, generalment més dèbils o menys avançats. Segurament si no fos així, haguessin intentat desenvolupar noves tecnologies igual que Europa. Mentre l’Imperi Musulmà i Asiàtic es veien a ells mateixos molt avançats amb la tecnologia que ja posseïen, Europa tenia moltíssim competència, pel que havia d’aconseguir millorar. Aquest factor proporciona un dels mòbils que va provocar que el conjunt d’Europa actués de manera competitiva, la necessitat defensar-se de la resta, però si va dominar la resta del món cal determinar què la va deixar evolucionar.

A Europa en general sempre van haver-hi alguns prínceps i senyors que toleraven els mercaders i les seves costums, i quan els comerciants eren extorsionats només calia que es traslladessin a un altre lloc, on s’enduien el seu potencial. Fins que es van adonar que el comerç era favorable si no s’abusava dels comerciants, ja que tant ells com els senyors podien treure’n uns beneficis, pel que era més adient quedar-se una part raonable dels creixements beneficis del comerç que arruïnar-lo i perdre una font d’ingressos segura. Una conclusió a la que ni els musulmans ni els asiàtics, potser pel seu conservadorisme, no van arribar a deduir, perdent una oportunitat.

Així, tot i que molts van abusar, tothom es va adonar que la solució era enriquir-se a costa del comerç, en comptes de d’empobrir-se intentant frenar-lo.

En el cas d’Espanya, per exemple, tot i que els senyors feudals van intentar retallar els privilegis del comerç perseguint sovint els comerciants, robant-los o confiscant les seves mercaderies. Però la falta d’una autoritat uniforme va fer que no es pogués aturar de manera eficaç la tendència comercial, pel que no es va produir la caiguda de la industria particular. Això és perquè el saqueig no era sistemàtic com es feia amb els comerciants musulmans, que el duien a terme de manera universal els recaptadors d’impostos que van frenar l’economia de la india Mongol. Ni molt menys com a Xina o al Japó, on es va prohibir el comerç, fet que va afectar realment al ser un poder unificat i centralitzat.

Un dels motius que va ajudar als avanços va ser la superior varietat d’agricultura i la fàcil domesticació de les plantes i animals. A més, es podia implantar l’agricultura en llocs contigus més fàcilment, ja que pel seu eix horitzontal les condicions climàtiques no varien tant com per exemple passa a Àfrica que té un eix vertical. Per tant, es tenia el més important, l’agricultura i la ramaderia, gràcies a la qual la població podria subsistir sempre i quan no hi haguessin guerres o epidèmies. D’altra banda, el clima diferenciat va proporcionar productes diversos que es podien intercanviar entre les diferents regions afavorint el desenvolupament de les relacions mercantils. I la geografia permetia que els productes fossin transportats fàcilment pels rius navegables o per mar, fet que va potenciar la industria de la construcció naval, i la gran varietat de productes va impulsar el comerç. A la vegada es va potenciar el desenvolupament, que inclou millores tecnològiques, l’escriptura i la ciència. Tot això va contribuir a la millora de la societat, a una millora qualitat de vida general i a una seguretat, que com s’ha dit calia mantenir innovant contínuament per no quedar enrere respecte la competència.

També en l’atzar es troba que de les seves expedicions s’obtinguessin productes per comerciar i esclaus. I els intercanvis de productes a llargues distàncies també van afavorir l’evolució de l’economia.

En conclusió, l’única diferència notable entre Europa i els principals imperis és la geografia, pel que tot i la influència dels factors esmentats i molts altres, el motiu més lògic que finalment es produís el seu auge és aquest atzar geogràfic.