La influència del Concili de Trento

-->

La conquesta espiritual del Nou Món va ser el procés de cristianització de la població indígena americana al segle XVI mitjançant l’evangelització o ensenyança de la religió catòlica. Els encarregats de dur a terme aquesta tasca, uns cops per convenciment i altres per la força, van ser els missioners de les diferents ordres religioses (franciscans, dominics, jesuïtes, agustins, carmelites), alguns dels quals van acompanyar als conquistadors des de les primeres incursions. A més, de cristianitzar els indígenes, els missioners els transmetien la cultura occidental, és a dir, les costums, els llenguatge i la manera de treballar dels europeus.

Es podria dir que l’església va decidir embarcar-se cap al mou Món ja que allà podien tornar a començar. Per tant, a la raó pràctica de treure profit material que s’encaminaria cap a un comerç entre les colònies i la metròpoli, se li va sumar un sentiment profundament religiós fruit de segles de lluita contra la cultura musulmana: estendre la fe cristiana per tal d’enfortir el cristianisme mitjançant l’evangelització dels indis del Nou Món.

Un dels motius que podria haver impulsat aquesta motivació per difondre la religió podria ser que el cristianisme es veia atacat per la Reforma. Per això s’havia celebrat El Concili de Trento (1545-63), convocat per assegurar la integritat de la religió cristiana, per la reforma de les costums, la concòrdia entre els prínceps i el pobles cristians, i per lluitar contra les empreses dels suposats infidels. En definitiva, per posar les bases per combatre la Reforma del segle XVI. 

 Entre els seus trets principals destaca el reforçament de la jerarquia eclesiàstica i de l’autoritat del papa com a autoritat màxima i exclusiva de l’església, de manera que és l’únic capaç d’interpretar els textos sagrats. La necessitat de reforçar la figura del Papa ve de la Reforma Luterana, que es fonamentava en la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l’autoritat de la Bíblia, que cada creient podia interpretar lliurement, fet que feia perillar el poder i la importància de l’església. Això a la vegada va implicar ser més estrictes amb les figures eclesiàstiques per tal que aquestes es prenguessin com a personatges seriosos i dignes de seguir, pel que es va instar el clero a seguir una vida exemplar i respectar el celibat que anteriorment no se seguia.

També es van crear nous mitjans, com la creació de seminaris per a la formació de sacerdots i millorar així l’educació del clergat. Es van formar nombroses escoles, es va establir el catecisme i es va intensificar la tasca missionera en altres continents, en el cas que ens ocupa a Amèrica.  Per dur a terme això va ajudar molt la Companyia de Jesús.

Per últim, un element que també van voler utilitzar és el reforçament de la família i del matrimoni, i evidentment el control de la dona, que presentaven com pecadora i incapaç de controlar els seus impulsos, pel que calia que l’home la guiés pel camí correcte i sinó que anés a un convent.

Aquests factors van influir en la colonització espiritual que l’església reformista va portar a terme al Nou Món entre els segles XVI i XVII, ja que l’acció duta a terme pels cristians no es va limitar a Europa, sinó que mentre allà retrocedia a causa de la Reforma, l’església catòlica emprenia la conquesta religiosa d’Amèrica, on aliada amb el poder polític de la monarquia espanyola va protagonitzar la conversió forçada dels pobles indígenes. Aquest procés que anava més enllà del terreny de les creences, ja que implicava la transformació completa de la vida dels nous cristians dins del marc polític colonial, sotmesos a una autoritat que controlava la vida i la consciència amb els mateixos mètodes repressius.

En un primer moment, la conquista espiritual la van protagonitzar les ordes mendicants. Però no hi havia prou sacerdots seculars i els regulars es van fer càrrec de l’evangelització. Posteriorment al Concili de Trento (1543- 63), els jesuïtes van arribar al Nou Món. No eren seculars, però tampoc una ordre mendicant estrictament, ja que no feien una vida conventual. No obstant, eren una autèntica força de la contrareforma, ja que la seva màxima autoritat era el Papa. A més a més prioritzaven l’educació de les elits i les missions. La Companyia de Jesús, fundada el 1537 pel vasc San Ignacio de Loyola (1491-1556), va ser el principal recolzament dels papes per posar en pràctica la Contrareforma, desenvolupant una activitat decisiva durant la reforma Catòlica i tenint una presència molt activa a les missions a Amèrica entre d’altres. 

D’altra banda, a nivell polític, l’Imperi espanyol va establir diverses institucions polítiques i religioses dirigides a controlar políticament i econòmica el territori o Patronato Regio:

- Els cabildos municipals, o ajuntaments, controlats pels encomenderos o veïns dels municipis.

- Les encomiendas, o institució socio-econòmica mitjançant la qual els indis tributaven als encomenderos (diners, treball, productes) a canvi de protecció, manteniment i evangelització. Al segle XVI cobraven el tribut del Rei.

- Els virreis, o representants dels reis al Nou Món, amb jurisdicció civil i criminal en primera instància dels pobles d’indis. A finals del segle XVI s’encarregaven del cobrament dels tributs reals.

- Les audiències, on diversos jutges i un president, s’encarregaven d’administrar justícia.

- El Tribunal del Sant Ofici, o Inquisició, on diversos fiscals i/o comissaris s’encarregaven de vetllar per la puresa moral dels que pertanyien a la “República de Españoles”  anant contra les heretgies, la bigamia i altres atemptats contra la religió.

Per tant, els indígenes del Nou Món no només estaven obligats a deixar les seves vides, i a treballar quasi de manera gratuïta i explotada sinó que havien d’acceptar una nova religió, a canvi els ensenyaven una nova forma de vida que haurien de seguir obligatòriament.

Un altre punt important en el que es va centrar les autoritats eclesiàstiques  després del Concili de Trento va ser tractar de controlar la dona, o més ben dit, la “perillosa sexualitat” de les dones, tant espanyoles com criolles o mestisses. Ho van fer mitjançant el seu tancament en convents. També es va reforçar el paper de la dona sotmesa a l’home i la creença que les dones eren inferiors i perilloses per la seva inclinació al pecat. Es deia que eren lascives e incontinents de pur desig sexual, per la qual cosa no podien freqüentar els espais públics sense arriscar la seva honorabilitat i la de la seva família. D’altra banda, el matrimoni va passar a ser un sacrament i una de les maneres de transmetre la religió, l’idioma i la cultura era que els homes es casessin amb una dona indígena.

També se li va donar una especial importància al rol legítim que jugaven les imatges. Segurament això es degut a que no hi havia millor tècnica per transmetre la religió a les tribus colonitzades com els dibuixos, ja que era molt difícil entendre’s per gestos. Se li va donar un impuls a la pintura i l’escultura destinades al culte.

 Tot i aquest caràcter d’obligatorietat a acceptar les imposicions dels conqueridors, alguns missioners notables van defensar els indígenes dels abusos dels conquistadors del segle XVI. I un cop consolidada la cristianització l’església va complir una important funció social a les colònies, ja que administrava i atenia als hospitals, orfenats, convents i escoles. Encara que cap medicina podria curar la profanació d’aquelles terres i de la gent que hi vivia.

Aquesta expansió fora de l’Europa permet explicar que el catolicisme roma tingui avui major nombre d’adeptes que totes les altres denominacions cristianes sumades.

ignatura: