Problemes dels sense cor

dimecres, 25 de novembre del 2009

El pasado

-->
Hay quien dice que el pasado, pasado está, pero esta frase no tiene sentido: “el pasado nunca muere”, el pasado nunca nos abandona, y el pasado es mucho más poderoso que cualquiera de nosotros, porque lleva muchos años existiendo y al contrario que nosotros nunca perecerá.
El pasado histórico no es pasado, sino una mezcla de pasado, presente y futuro, pues no hay nada que desaparezca totalmente, igual que la moda, las cosas no se eliminan, solo desaparecen un tiempo de la vista y luego vuelven a salir, con un nuevo nombre, con alguna novedad, con otra forma, pero sigue siendo más de lo mismo, y cuando la rueda vuelve a dar la vuelta el principio vuelve a resurgir. Igual que la energía, la historia no desaparece, cambia su forma, pero en el fondo sigue siendo parte de la misma sustancia.
El pasado determina el presente, y parece inútil pensar en él, pues no se puede cambiar, aunque creo que si se pensara más en él, quizá el mundo tendría sentido, si no se hace, quizá es que tengo razón al decir que el pasado es futuro, pues si no fuera así aprenderíamos de los errores y cambiaríamos las cosas, quizá entonces las cosas son imposibles de cambiar y simplemente siguen su curso, como el calor cuando se dispersa de un cuerpo a otros, sin que nadie pueda pararlo. Pero hoy quiero explicar dos textos que he leído esta semana. El primero se llama “Dietari d’un any de Pesta”, dónde un testigo de la época, Miquel Parets, cuenta cómo se vivió la desgracia de la epidemia en Cataluña hacia el 1650. En este texto completamente subjetivo, Parets culpa a los hombres malos de la plaga, porque mataron a mucha gente, incluido a religiosos, por lo que Dios los castigó con las enfermedades. Ahora que sabemos de dónde proviene la plaga, supongo que nadie debe creer que la culpa fue de los que por el bien de Europa y queriendo invadir el mundo, o simplemente explorarlo, trajeron la plaga con ellos. ¿Quién criticaría el progreso, tan necesario para vivir tranquilos y en paz? Por otro lado, es normal que creyera que el causante de todo fue Dios, pues la ciencia no estaba suficientemente desarrollada para dar una explicación de los hechos, lo cual no podía evitar que el centro de sus vidas, Dios, se convirtiera en único causante. Pero han pasado cientos de años, ha habido cientos de descubrimientos y Dios sigue en la vida de tanta gente… otra muestra de que las cosas no cambian.
El otro texto, una fuente secundaria, es aún peor, explica el auge de Europa y es de Paul Kennedy, su teoría es que Europa conquistó el mundo gracias a la competencia entre todos los mini poderes que había en su interior, que provoco su evolución tecnológica. Y contrapone está suerte con la de los poderes centralizados como China, Japón o los Mongoles. Explica que estas otras potencias no se desarrollaron tecnológicamente porque no lo necesitaban o se lo impedía su conservadurismo. Hasta aquí todo parece correcto, pero llegamos al punto en que critica a los chinos porque creían que la guerra era deplorable y que las armas solo servían para defenderse, y también porque su tradicionalismo odiaba el capitalismo. Realmente pienso que tenían toda la razón de pensar eso, en cambio el autor defiende la actuación de los europeos. Yo simplemente creo que sí deberían haber avanzado en la época pensando que quizá alguien malo querría apoderarse de sus tierras. Pero criticar a alguien por creer que la guerra es mala… y seguro que no es un pensamiento individual, demuestra en que tipo de mundo nos ha tocado vivir, si no pisas te pisan, y eso es algo que empezó con los dinosaurios, que siempre ha sido así y que siempre será así. Lo único que cambia es quienes pisan y quienes son pisados, lo dicho, una rueda.

El Futur

El futur pot ser moltes coses. El futur pot ser progrés o decadència i el progrés pot ser intel•·ligent o egoista, col•lectiu o individual, pel que pot comportar la posterior decadència de la societat o un avanç més gran. Sigui quin sigui el futur, això no forma part de la sort, no és com jugar a la loteria, que mai saps quin serà el número afortunat, en aquest cas nosaltres ja sabem els números guanyadors, entre els molts que n’hi ha, i en la nostra mà està apostar per uns o pels altres segons les nostres conviccions. Si deixem que les coses passin soles, si no ens mullem, si no perseguim els nostres somnis, mai passarà el que desitgem. Quan creiem que per ser una única persona no podem fer res per canviar, deixem llibertat d’actuació a la decadència, és com caminar cap a un precipici per un camí infinit i amb les mans als ulls, és com cridar al dimoni que pugi a la terra, dir-li que ens hem rendit, que faci el que vulgui amb nosaltres perquè som i serem els seus esclaus. En aquestes circumstàncies, és quan un dimoni, real no, però si una persona que adopti el seu paper, farà de nosaltres el que vulgui, ens mourà com si fóssim ninots penjant d’un fil, i nosaltres obeirem, com sempre s’ha fet, alguns fins i tot amb una certa alegria, doncs obeir sense pensar aporta un gran avantatge: ens estalvia feina, no hem d’estar tanta estona meditant que és el millor i tenim més temps per fer el que ens agrada, però a costa de què? Val la pena renunciar a un futur millor per guanyar temps? Deixaré que contesteu vosaltres mateixos, però avans m’agradaria que recordéssiu el conte dels tres porquets. La idea a la que condueix la historia és que perdre temps per fabricar una casa evita la mort, no se si veieu el paralogisme... Crec que val la pena construir un futur perquè potser no tindrem tanta sort com els porquets, no tindrem una altra societat més gran on refugiar-nos si cap de nosaltres es pren de la molèstia de començar a construir. L’antagonista d’aquell conte no té comparació amb els enemics reals que poden profanar la societat i el seu futur. Si creieu que la societat no té armes per combatre els llops d’aquest món, potser és hora que us poseu a construir-les, perquè el poder està dins la vostra ment, dins la de tots. Només vosaltres podeu fabricar l’arma per aconseguir el que voleu i evitar que el llop us mossegui. Així, torno a dir, en les vostres mans està el reaccionar, el decidir que és millor, deixar-se portar o intentar millorar, intentar evitar continuar caminant per un sender ple de punxes, que només pot desembocar en un precipici profund.
Segurament us preguntareu que podeu fer vosaltres per canviar una cosa que sempre ha estat igual, què pot canviar una persona davant els milions d’éssers que formen el món? però mai heu de pensar que esteu sols, el vostre pensament és igual o similar al de molts altres que es troben en la mateixa situació, però tots esperen que algú parli, no serà fins aquell moment que la cadena començarà a funcionar. Si surt un valent després en sortirà un altre, i tots els que volen un futur millor podran canviar un rumb equivocat, un rumb que ens porta a la decadència, a les mentides, a un poder corromput, que ha caducat i cal renovar. Mai hem de deixar que ens dominin. Cada persona, per petita que sigui, conté la força per canviar, i gra de sorra rere gra de sorra aconseguirem crear el que vulgueu. ¿Val la pena reflexionar, o seguireu caminant amb els ulls tancats?

La situación del Tercer Mundo

-->
El problema del Primer Mundo y el Tercer Mundo es que entre ellos hay un vínculo que no permite que los países en vías de desarrollo evolucionen, sino que cada vez vayan a peor.
El primer error es relacionar el desarrollo con la evolución tecnológica i la riqueza. No hay nadie que sepa la verdad absoluta, por lo que nadie puede afirmar que es mejor vivir en nuestro Primer Mundo que en un mundo aislado del resto.
El segundo error es una afirmación que se hace con frecuencia: “El Tercer Mundo depende del Primer Mundo”. ¿Estáis seguros de eso? ¿Acaso el Tercer Mundo pidió nuestra ayuda alguna vez antes que llegáramos a él? Yo creo que no, es más, yo afirmo que el Primer Mundo depende del Tercer Mundo. Para demostrarlo solo hace falta que os imaginéis que volvéis al pasado, pero las personas siguen siendo las mismas. ¿Seria capaz el Tercer Mundo de conrear alimentos para su propia familia? Mi respuesta es afirmativa, pues si lo sabían hacer nuestros antecesores prehistóricos es imposible dudar que personas con la misma inteligencia que nosotros no sean capaces de hacer eso y mucho mas, incluso podrían vivir sólo de la caza y la recolección. Pero ¿podría vivir nuestra sociedad por ella sola? ¿Podría prescindir de de todas sus empresas instaladas en países subdesarrollados y de todas las riquezas, alimentos, materias primeras, personas explotadas y energías que consigue gracias a ellos? La respuesta es “NO”. Seria imposible, estamos tan acostumbrados a vivir “bien” que no hay vuelta atrás y cada vez se quiere más y más, cosa que hace que ellos tengan menos y menos.
Los ricos roban a los muy pobres, ganan dinero y luego piden dinero a los ricos más pobres para ayudar a los muy pobres, quedándose parte del dinero en concepto de gestiones. En definitiva, el negocio perfecto. Es como el tabaco, las empresas ganan dinero en tabaco, pero no lo vamos a prohibir, ¡el dinero que se perdería! ¡Y el gasto en vigilancia para que no se vendiera ilegalmente! Pero bueno hay que hacer anuncios para dejar de fumar y asociaciones contra el cáncer, no vayamos a parecer malos. Esto es como lo del plan que presenta la China, una gran ayuda para África ¿A cambio de? Que más da, alguien que ve miles de personas morir de hambre cada día firma lo que sea, aunque eso implique destrozar su tierra y acabar con sus recursos.
Es verdad que los países subdesarrollados tienen muchas enfermedades, pero no sabemos si la propia naturaleza las hubiera solucionado, igual que ha pasado con otras. Cuando se conquistaron esos países solo conseguimos llevarles más enfermedades de las que tenían, las cuales quizás preferirían sufrir a cambio de un poco de paz, algo que, seguramente esas tierras nunca volverán a tener.

El Primer Món i elTercer Món

Avui en dia tothom entén els termes Primer Món i Tercer món, el primer terme indica la nostra superioritat respecte del segon, que marca l’endarreriment d’unes poblacions que “depenen de nosaltres”. Està clar que els termes s’utilitzen per evidenciar aquesta diferència, pel que hi ha qui els considera despectius, però el seus orígens no ho són tant.
Per veure-ho ens hem de situar després de la Segona Guerra Mundial, quan la gent va començar a parlar de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia i van sorgir dos blocs principals, el "bloc Occidental" i el "bloc Oriental". En aquells moments, cap bloc va ser numerat, però com que hi havia un grup que no pertanyia a cap bàndol, a partir del 1950 aquest últim es va anomenar el Tercer Món, un tercer grup sense una posició específica. Llavors va començar a semblar que hauria d'haver-hi un "Primer Món" i un "Segon Món". Així, aquests dos termes s'empraren per dividir políticament els països, de manera que el Primer Món comprenia els països que es van unir a l’OTAN i capitalistes; el Segon Món, als comunistes, i el Tercer Món agrupava la resta, la majoria en vies de desenvolupament.
Amb el pas del temps, han desaparegut la majoria de règims comunistes, pel que se solen utilitzar només els termes Primer Món, per referir-se a països rics o desenvolupats independentment de la seva ideologia, i Tercer Món, per referir-se a països subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament.
Entenem per desenvolupades aquelles poblacions industrialitzades i capitalistes. D’altra banda, el terme Tercer Món s’utilitza molt sovint, i a vegades de manera despectiva, per definir aquelles poblacions que no només no estan prou desenvolupades, sinó que no tenen prou mitjans per subsistir.
En realitat, si s’analitza amb profunditat, podríem descobrir que, de manera molt general, dins d’una mateixa nació existeix un primer món, format per la gent rica, manipuladora i que mana; un segon món format per gent amb una bona qualitat de vida, sense una influència important però preocupada per què fa el primer grup i el benestar general; i un tercer món format per treballadors que paguen impostos perquè els rics visquin a costa seva; fins i tot hi trobaríem un quart Món, on hi ha gent explotada, tractada com a esclaus, gent discriminada i marginats. L’únic que fa que el tercer món de les ciutats no decaigui tant com el de Tercer Món veritat és que és la majoria, pot utilitzar la violència i té un accés molt més directe a armes o elements per revoltar-se, per la qual cosa el primer món de la ciutat abusa d’aquest sense passar-se d’uns límits. Però el Tercer Món de veritat no pot defensar-se, ja que ni tant sols té accés per arribar fins al Primer Món i poder lluitar. Conseqüentment l’únic que pot fer és acceptar ser robat i somriure cada cop que se li deixa una part de tot el que podria seria seu si ningú li hagués pres.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Els estudiants no accepten la Nova Selectivitat

Els estudiants es neguen a acceptar els canvis de la Selectivitat. Es queixen que quan es van matricular ningú els va avisar que es farien aquests canvis i que en molts casos els alumnes estan perjudicats, ja que la puntuació que els donarà la nova selectivitat no serà suficient per accedir a les carreres que havien planejat.
El problema afecta sobretot a les carreres d'humanitats, ja que assignatures com literatura puntuen menys que una assignatura del batxillerat tecnològic, encara que la carrera sigui de la branca d'humanitats. Per reivindicar-se, un grup d'estudiants de l'IES Pere Ribot de Vilassar de Mar han creat una pagina al facebook on ja son quasi 3700 membres:

"En contra de les ponderacions il·lògiques de la nova selectivitat".

A la pàgina expliquen que que s'estan posant en contacte amb altres instituts, sindicats i educació, per tal de corregir aquesta injustícia. Als comentaris del grup els estudiants demanen la realització d'una manifestació abans que sigui massa tard.

Per altra banda, l’AJEC, l'Associació de joves estudiants de Catalunya, ha demanat una moratòria en l’aplicació de la Nova Selectivitat i la revisió dels criteris de ponderació. L’Associació va denunciar en un comunicat de premsa les incongruències i els problemes que pot comportar l’aplicació de la nova selectivitat tal i com està plantejada i va demanar al Departament d’Educació i al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa una moratòria d’un any en l’aplicació de la prova i la revisió dels criteris de ponderació perquè cap estudiant surti perjudicat.
Per més informació podeu consultar el seu informe.

Un membre de l'AJEC, Nazan, ha explicat que l'associació també creu que és necessària una manifestació perquè els escoltin, i que "haurà de fer-se abans que acabi l'any." També ha dit que "el més provable és que es faci el proper 17 de desembre," però que encara no està confirmat.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Dimarts 24 entrevista amb Carme Forcadell a Aula Radio

Aquest dimarts dia 24 a Aula Radio, al programa Problemes dels Sense Cor, entrevistarem a Carme Forcadell, membre de la Comissió de Comunicació i Premsa de la "Coordinadora de la Consulta sobre la Independència" i responsable de comunicació de l’acte nacional de la Coordinadora que es farà aquest dissabte dia 29 a l’auditori del Fòrum de Barcelona a les 12 del matí.

L'esdeveniment consisteix en celebrar l'Acte Nacional d’inici de la campanya de la Consulta sobre la Independència. En aquest acte hi intervindran representants de les Comissions Organitzadores de tot el país a més del filòsof Josep-Maria Terricabras.

Els membres de la Consulta per la Independència volen omplir l´Auditori del Fòrum de Barcelona, que té una capacitat per 3.500 persones. Creuen que no és fàcil, però que si ho aconsegueixen donaran una imatge de força que impulsarà la Consulta en tot el territori just en el moment que comença formalment la campanya de participació. Per això demanen a tothom un esforç de mobilització i que es difongui l’acte al màxim.

Com que han de llogar la sala i no disposen de cap subvenció pública, per assistir el públic haurà de pagar 10€ (descompte de 5€ pels adherits), al compte corrent de la Caixa de Pensions 2100/3084/89/2200404263. Podeu fer l´ingrés de forma individual o col·lectiva. El resguard, serà la vostra entrada. Si queden entrades es vendran el mateix dia a la guixeta del Fòrum.

Quins altres actes s'estan fent per proure la votació del proper 13 de desembre, en què consistirà aquest acte d'inici de campanya, qui administra els diners d'aquest compte i perquè s'utilitzaran a part de pagar la sala?
Aquestes preguntes i d'altres relacionades, com què cal fer per realitzar una consulta, per què no es fa a Barcelona i quines consequències poden tenir les consultes, les farem a l'entrevista de dimarts, al primer programa de Problemes dels Sense Cor.