Problemes dels sense cor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de maig del 2012

El Grec 2012 aposta per apropar el món de l’escena a través de les noves tecnologies


Ramon Simó, director del Grec Festival 2012 // Fonr: Marta Perez EFE

Ramon Simó, director del Grec Festival de Barcelona va presentar la propera edició del Grec dimecres passat a la Universitat Pompeu Fabra. En el que serà la 36ª edició de  la principal cita de la ciutat amb el teatre, la dansa, la música i el circ han volgut crear un canvi de direcció i “plantar les línies de futur a seguir en els propers anys”, en els que pretenen acostar-se al públic amb les més avançades tecnologies.
El Grec no només s’ha convertit en la principal atracció cultural de l’estiu barceloní, sinó en una referència al calendari europeu de festivals. Se celebrarà entre l’1 i el 31 de juliol i Saló va prometre innovacions que atrauran tot tipus de públic.

Adaptant-se als nous temps
La programació preparada per al Grec 2012 gira entorn de les TIC (noves tecnologies) i com ens relacionem amb elles. Hi haurà un seguit d’espectacles que beuen de les arts escèniques, les arts plàstiques i les arts digitals i que inclouran la participació del públic.
L’espectacle “Viatges” és una òpera quàntica de José Sanchis Sinisterra, basada en textos d’Eduard Punset, que utilitzarà les tecnologies 2.0 i les xarxes socials per fer un acte de creació col·lectiva.
Per altra banda, Marcel·lí Antúnez i el seu “Pseudo” mostraran noves maneres de narrar una història en una performance mecatrònica plena de càmeres i mecanismes de realitat augmentada i on els telèfons mòbils hauran d’escanejar escultures.
La dansa contemporània també participa de la festa tecnològica amb una innovació de format. A “Full Evening” els intèrprets ballaran al so de la música seleccionada per l’espectador entre quatre possibilitats. 

          Espectacle inaugural Grec 2012           
Una relació especial amb el públic
La tecnologia no pretén alienar a les persones. De fet, Simó va explicar que es volen centrar en la relació especial que el Grec ha tingut sempre amb el públic. Pel director i actor, el Festival és com “convidar als espectadors al menjador de casa teva”. I perquè la visita sigui satisfactòria això comporta “tenir la capacitat de provocar preguntes i de fer que al sortir de l’espectacle l’espectador s’enduguin alguna cosa a la butxaca”.
En aquest sentit, va destacar que esperen guanyar reconeixement. Això implicaria que tothom sabés quan es fa el Grec i a on. Per tal de facilitar-ho, aquest any el Grec tindrà un centre entorn del qual es desenvoluparan tots els actes, Montjuïc i el Teatre Grec. Però també volen deixar clares les seves marques d’identitat, els seus procediments i la manera de fer.

Obrir el Festival al màxim d’espectadors
Volen obrir el grec al màxim possible de ciutadans amb un objectiu molt clar “crear un univers que pugui ser habitat i viscut per tothom, on es pugui gaudir dels millors espectacles internacionals”. Per complir aquest objectiu intentaran fer un programa per picar la curiositat de les persones.
També necessiten reinventar-se. En aquest sentit, Simó va explicar que hi ha un debat sobre la representació o no de clàssics. La resposta en el seu cas és clara “no volem renunciar a la mestria dels clàssics, el que diem és que els clàssics s’haurien de reinterpretar, i això ja hi ha altres teatres i institucions que ho fan contínuament. En canvi, el propòsit del Festival és oferir un producte de qualitat però únic”.

Nous targets: joves i nens
Aquesta obertura del Festival els porta a posar-se en contacte amb un públic més jove, un públic que, segons Simó, gaudeix de l’espectacle d’una manera diferent. Per primera vegada el Grec obrirá l’espectacle a un públic familiar i també lligat a la innovació.
I ja que els que més entenen de noves tecnologies són els més joves, també hi ha una proposta pels més petits de la casa, “La Nana Bunilda menja malsons”, en la que la companyia Charly Trama Teatre utilitza la videoconferència per tal de fer participar a l’espectacle els nens ingressats en diversos hospitals barcelonins.

La Nana Bunilda

Projecció internacional
El Grec no deixa de banda la dimensió internacional. La seva missió és doble: d’una banda, dóna suport a la producció local i mostra algunes de les millors creacions catalanes, i de l’altra, vol ser una finestra oberta al món que presenti des de la ciutat les propostes més interessants de diferents països. Segons Simó “ens interessa realment conèixer com es viu i com es fa art en altres llocs del món”. Amb aquesta intenció enguany portaran la companyia sud-africana de Rodino Urbin, amb una coreografia molt vinculada als problemes socials del seu país

Intercanvi creatiu
També entenen la cultura com intercanvi creatiu, es pensa en la cultura com a diàleg i en la possibilitat que el GREC es relacioni amb altres espectacles i produccions. Per això aposten per la internacionalització de les creacions catalanes i per establir lligams a nivell econòmic i artístic amb espectacles internacionals. Simó va especificar que amb la crisi la col·laboració en al creació de projectes cultural s’ha tornat imprescindible.
Ja des del 2009, el Grec Festival de Barcelona treballa conjuntament amb el Festival d’Avinyó, el Festival d’Atenes-Epidaure i el Festival Internacional de Teatre d'Istanbul, amb els quals forma la xarxa Kadmos. Aquesta xarxa té la finalitat d'organitzar projectes conjunts de producció i difusió d'artistes i espectacles, intercanviar experiències de treball i integrar reflexions polítiques i socials comunes a l'àrea mediterrània.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Exitosa estrena del Musical HNMPL a Barcelona

-->
Ahir, dilluns 7 de setembre, uns quants privilegiats vam poder gaudir de l’increïble estrena al teatre Tívoli del musical "Hoy No Me Puedo Levantar", produït per Ángel Suárez i basat en les cançons de Mecano, el grup musical que més discos ha venut en la historia.
Aquesta obra plena d’emoció i sentiments narra la historia d’una generació, la dels 80, però més concretament la vida de dos amics de poble que decideixen abandonar la seva terra i anar a provar sort a la ciutat, on esperen realitzar el seu somni de ser musics i aconseguir la felicitat. Però com tots sabem la ciutat no només té festa i diversió, i mentre un d’ells abandonarà l’amor per aconseguir la fama, l’altre el trobarà a la ciutat; però tots dos acabaran posseïts per la malícia de la urbe i deixaran de banda l’amor, un per egoisme i l’altre per l’atracció de la marxa, la festa i amb ella les drogues.
Tots dos viuen amb la gent que van coneixen una apassionant aventura plena d’amor, emoció, tristesa, felicitat i diversió desenfrenada per al final adonar-se del que és important de veritat. Però encara estaran a temps de canviar?
Sembla impossible que s’hagi aconseguit alternar la historia amb tots els gran èxits de Mecano de manera que cada cançó sigui completament adient a l’escena que acompanya i inclús arribi a ser necessària perquè aquesta es dugui a terme.
Segurament els nervis no van faltar quant tot l'equip va estrenar l'obra a la capital de la nostra terra, però la bona coordinació i preparació va fer que no es notés en cap moment. L'escenari estava perfectament ambientat, la posada en escena era perfecte, cuidant fins al més mínim detall; Els balls amb una perfecta coordinació entre l'equip i complementats amb un increïble joc llums i colors. A més, els actors van interactuar amb el públic, que es va mostrar entusiasmat en tot moment i sense deixar d'aplaudir durant les més de tres hores que va durar l'espectacle. Si penseu anar-hi us asseguro que veure-ho sorpreses de colors cap al final de la funció que no us imaginarieu.
Tot i que els balls i les cançons son els protagonistes de l'obra, la a historia que els acompana no li falta potència i és una bon exemple de com va ser l’època dels 80 pels joves, però a la vegada una lliçó que es pot aplicar a la nostra era, on tot i la modernitat segueixen havent-hi els mateixos problemes que abans, que desgraciadament ja no es limiten a la gran ciutat.
Ahir tot el públic va quedar satisfet i durant els últims deu minuts de la funció tots estàvem de peu aplaudint i saltant de l’emoció.
Si voleu obtenir més informació sobre la venta d'entrada o sobre els actors i personal encarregat de dur a terme l'obra la podeu consultar a la pàgina web de Hoy no Me puedo Levantar.