Problemes dels sense cor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psicologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 d’abril del 2012

Publicitat darrere la curiosa construcció de l'amor


Mai és massa tard per aprendre sobre l’amor. A més a més, sempre hi ha algun moment en que ens ve de gust una lectura amena i àgil, que no ens faci venir maldecaps, ja sigui perquè estem cansats de la feina o perquè volem gaudir de la lectura sense saltar-nos la parada de metro. Per això avui us recomano un llibre senzill però curiós. Es tracta de “La construcció de l’amor”, escrit per Isabel Menéndez, una psicòloga que ha sabut portar a un llenguatge planer els seus estudis, aconseguint un producte entretingut i interessant que ens endinsa en el llenguatge de l’amor en tots els aspectes (positius i negatius) i edats de la vida.
El llibre està molt ben organitzat. Es divideix en dues parts que ocupen un espai similar. La primera està dedicada a l’amor dins de l’àmbit familiar i la segona dins de la parella. I cada una està dividida en diferents apartats, de manera que és molt fàcil dirigir-se al que més ens interessa. Per aquells que tinguin un mínim de coneixements és molt útil. No obstant això, recomano la lectura completa, ja que és molt curiós veure com un petit detall dels nostres primers dies a la terra pot acabar determinant aspectes del desenvolupament de la nostra vida amorosa adulta, tant en parella com en família.
El text combina explicacions amb exemples reals de persones que han tingut problemes greus. Tot i que difícilment ens trobarem en una situació similar, és fàcil trobar semblances en alguns detalls i manies, ja siguin personals o de coneguts. En realitat tot depèn de la disposició del lector. Per obrir la porta a la meditació i aprofitar la lectura cal estar convençut que es vol llegir, del contrari, es veurà tot com el relat d’una colla de bojos que no tenen res a veure amb un mateix. Per tant, el propòsit del llibre no és ser un mirall dels problemes quotidians, sinó mostrar alguns extrems que portin a la reflexió. Tampoc desvetlla cap dubte existencial, simplement tracta tots aquells temes interessants de conèixer, tant si ens afecten com si no.
La intenció està totalment especificada al principi i al estar avisats no ens suposa cap inconvenient. El veritable problema és la manca del recurs de la falsa modèstia. No només es fan afirmacions sense argumentar, sinó que es fa propaganda dels efectes beneficiosos de la psicoteràpia i s’omet qualsevol alternativa com dedicar-se temps a un mateix o parlar amb amics i coneguts. L’autora escombra cap a casa per si pot aconseguir algun client nou. Fa gràcia perquè fins i tot Sigmund Freud, el pare del psicoanàlisis, del que parla constantment el llibre, escrivia utilitzant la falsa modèstia, però en comptes de prendre’n exemple l’autora s’ha limitat a copiar-li conceptes.
Un altre defecte és que no es pot dubtar de la credibilitat de la resta de professionals que nombra, ja que no són coneguts i no en dona cap referència. El llibre és capaç d’explicar d’una manera totalment entenedora conceptes aparentment complicats però en canvi s’oblida de dir qui són aquell grapat de persones en les que basa les seves nocions. Això no té lògica perquè algú sense coneixement del tema tampoc tindrà coneixements de les persones que l’han estudiat.
Per tant, la funció del llibre no és donar respostes ni aportar fonts creïbles. Si aquestes febleses no us molesten, us convido a fer un tast curiós i interessant. Està bé alimentar l’intel·lecte amb una lectura de qualitat, però a vegades també cal mimar l’ànima i descansar el cervell, i aquest tipus de lectura és un capritx d’allò més saludable, fins i tot per les nostres butxaques, ja que el podem obtenir a les biblioteques públiques.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Adictos al amor

El amor, lleno de pasiones, ilusiones y deseos, es un sentimiento necesario para la motivación personal y el sentido de la vida, pero en ocasiones, su necesidad excesiva puede llegar a convertirse en una adicción que no lo deja madurar y perturba totalmente la tranquilidad de quienes la padecen y de sus “parejas”.

Para que el amor madure y se convierta en verdadero, pasa por diferentes etapas como la amistad, la admiración, la atracción, el cariño y el enamoramiento. Durante cada una de ellas, la forma de manifestación es diferente y por eso las demandas y reacciones también lo son.


La última etapa, el enamoramiento, es tranquila y bella, sin carencias y con una total ausencia del sentimiento de soledad, pero en ella aún se desconocen las diferencias entre la pareja, y muchos no la superan. Algunos, en su afán de buscar otra y otra relación se vuelven adictos, creyendo que cada persona que conocen es “el amor de su vida”, y sufriendo con cada rompimiento aunque pronto haya otro suplente.


El pensamiento del adicto al amor gira alrededor de un ser amado, fuente de seguridad, tranquilidad, presunción y bienestar… Cree que solo con el amor se puede vivir, por lo que deja de lado al resto del mundo para dedicarse plenamente a él.

Sin embargo su pareja si tiene una vida a parte del amor y no puede atender las exigencias del adicto, que al no tener nada más, cada vez quiere estar más tiempo con él, quiere controlarlo porque tiene miedo a perder todo lo que le da. Además con el tiempo se siente incapaz de tomar ninguna decisión ni hacer nada sin su ayuda.


El hecho de ser incapaz de retener al ser amado, genera, más que dependencia, un incontrolable “apego ansioso” e intensos celos infundados que siempre terminan en graves reproches. Una de las consecuencias es la manipulación cotidiana: el adicto se comporta como una víctima, él se entrega incondicionalmente y culpa a su pareja de su abandono, cuándo él mismo es el único culpable. Incluso puede amenazar con suicidarse, estableciendo así un círculo vicioso reforzado por su pareja de alguna manera. O incluso es capaz de dejar a alguien que ama y buscar una relación cualquiera, con tal de sentirse seguro.


La adicción al amor es más intensa en una persona con baja autoestima, la cual necesita constantemente que los demás, en especial su pareja, lo valore. También es más común en mujeres debido a la educación y al papel social que se les da, aunque esto esta cambiando gradualmente.

Para poder controlar esta adicción y aprender a manejar los sentimientos, es necesario recibir ayuda profesional (terapia individual, de pareja y grupos de apoyo). U una vez recuperados aprenderán a valorarse, reconstruirán su autoestima y dominarán su situación individual para poder darle espacio al otro y convivir con independencia, viviendo el amor de otra forma.