The audience of films dubbed into Catalan has tripled in six month

The number of spectators of movies dubbed into Catalan has tripled in the last six months. This has generated an increase for five of box office receipts, which amounted to €2 million benefits. According to the Catalan Government this increase has been possible thanks to the agreement signed last September between the Catalan Ministry of Culture, The cinema of Catalonia Entrepreneur Union and the Federation of Film Distributors (Fedecine), which aimed to increase the presence of Catalan in cinema screens.

The first half year of evaluation made ​​by the executive Council last Tuesday was very positive. The Catalan government spokesman, Francesc Homs, said that collections made by films dubbed in Catalan has multiplied by five (increased by 511%) between September 2011 and April 2012, reaching €2 million of benefits. In this period box office receipts were €2,015,730, while in the previous period (from September 2010 to April 2011) were of €329,468.

According to the data provided by the Catalan Government, from September 2011 to April 2012 the number of spectators has risen from 61,376 to 283,065, which represents an increase of 361% (176,689 more viewers) compared to the same period last year. The agreement has also improved the market share of films dubbed into Catalan, which currently stands at 3.1% whilst between September 2010 and April 2011 was 0.6%.

A drawback in the cinema Act

Despite the positive data, it is important to know that after the approval of the Cinema Law, the Majors boycotted the dubbing of films into Catalan until last July, so it is logical that there were fewer titles and copies.

This law was passed in the Parliament of Catalonia and called for equality of films dubbed or subtitled into Catalan and Spanish in five to seven years, but was rejected by the major film companies and distributors. They said it was for economic reasons, but was also for ideological purposes. 

The law came into force in January 2011, but without the rules that he should make the law effective. After months of negotiations, the Government of Catalonia and the Majors, leading exhibitors and distributors grouped around Fedicine, reached an agreement to develop the Cinema Act.

An agreement with no promises

On September 2011, the Employers Association of Cinema agreed to a gradual scale of dubbing that would mean that the market share for this year to Catalan were 11%. But this agreement came with two conditions. Firstly, the cost of the translation will be provided by the Catalan Government. And secondly, it will take place only if it was viable, that is, whenever there was enough demand. This is very difficult to prove because while distributor’s studies predict a small audience, studies of recognized Catalan institutions foresee a great demand.

The Catalan Minister of Culture, Ferran Mascarell, announced with The Fedecine President, Luis Hernández de Carlos, and The Employers Association, Camilo Tarrazón, that this agreement would mean that in 2014 the Catalan cinema would reach a share market of the 25% and it could increase to 35% in 2017. He also said that in 2012 it would be 25 films (an average of 11%) dubbed into Catalan. But the results of the market share are only of the 3.1% for the time being, far from their purpose when making the deal.

Una pel·lícula sense sentit

Recordeu el que prometia la llei del cinema? Sí, aquella que garantia els drets dels ciutadans a veure pel·lícules en qualsevol dels dos idiomes oficials del nostre país en un termini de cinc anys. Una que com moltes es va guardar al calaix. Tot i entrar en vigor el 2011, no es va fer cap reglament que la fes efectiva.
L’únic que es va aconseguir va ser un acord amb el Gremi d'Empresaris de Cinema per augmentar mínimament l’oferta en català (sense arribar a complir la llei) en cas que hi hagués un '“escenari òptim” de demanda, perspectiva que encara auguren crua.
Aquests farsants ometen que més de 9 milions de persones parlen el nostre idioma. El català és la novena llengua de la Unió Europea segons població dins del seu domini lingüístic. A més, ocupa la posició 27 en el rànquing mundial (entre més de 6.000 llengües) amb més pes econòmic. Som clients potencials, però la fàbrica dels somnis de Hollywood ens menysprea. En canvi, les companyies de mòbil (més assenyades) treballen en programes que reconeguin les ordres de veu en català.
Els diners són una altra excusa. TV3 es va oferir per doblar les pel•lícules de franc i les multinacionals s’hi van negar. A més, si volen retallar despeses que eliminin el doblatge i així fora problemes. Subtitular és barat. No és un problema monetari, sinó ideològic.
Aquesta terra està discriminada per l’orgull americà i per l’espanyol. Són els directors de les sucursals de les majors d’Espanya els que tracten amb les centrals americanes. Hi ha un grup que mou els fils i no vol que es capti la realitat de Catalunya. Ens volen torturar sense motiu. Si es fa una pel•lícula de tot plegat els espectadors veuran que no té sentit.

La inoperància espanyola justifica l’Estatut

-->

Davant la situació desesperant en la que es troba el Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència de l'Estatut com a la seva renovació, el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha atribuït la culpa en part a la marginació del PP del procés estatutari i en part a la mala política dels socialistes. Rajoy ha replicat al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i al PSOE que la responsabilitat del bloqueig de la renovació de l'alt tribunal no és del PP, al·legant que al 2008 va presentar al Senat per via de les comunitats autònomes que governa dos candidats per al TC que Zapatero va vetar.

Pel que fa a l’evolució de l’Estatut, de les dues raons que Rajoy ha donat cap sembla tenir sentit. Si es té en compte que el PP està totalment en contra de qualsevol indici d’independentisme per lleuger que sigui, és obvi que estarà contar l’Estatut, cosa que mai ha amagat, i si el PP s’ha trobat marginat encara haurà ajudat a que aquest no en surti més mal parat. Per la mateixa raó el segon motiu no té sentit, ja que els dos candidats que va presentar el PP al 2008 només farien que recolzar les seves idees, és a dir, anar en contra de l’Estatut. Pel que fa a la renovació del Constitucional, és evident que cal fer-la, però renovació vol dir tirar endavant, no tirar enrere, i tampoc sembla lògic que un partit conservador que utilitza la història per recolzar els seus ideals i incapaç de modernitzar-se pugui aportar algun tipus d’ajut.

Tot això no vol dir que el President surti impune de tot això. En el cas de l’Estatut ningú se salva, Zapatero és va limitar a dir que acceptaria el que determinés el Constitucional, però potser caldria posar una data límit o buscar una alternativa. Si el TC no és capaç de posar-se d’acord en allò que afecta a Catalunya, no serà que Espanya ja té prou en governar-se a sí mateixa? Aquesta situació només fa que remarcar la necessitat urgent que té Catalunya de que com a mínim s’aprovi l’Estatut sense cap modificació. Més endavant, i en vista de la inoperància dels organismes espanyols, potser Catalunya haurà de presentar projectes més ambiciosos.

L’excusa olímpica

Avui el president de la Generalitat, Jose Montilla, i els prínceps d'Astúries han rebut el fèretre del president d'honor del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, al Palau de la Generalitat per retre-li una cerimònia civil. Entre els assistents destacats no només s’hi trobaven personalitats polítiques espanyoles sinó també catalanes i totes han estat per un dia d’acord amb una cosa, honorar el difunt feixista per la seva gran aportació a Catalunya i a Espanya. En realitat aquest acte no té res d’estrany, ja que Samaranch no només és una persona amb un currículum laboral impecable, sinó que té una llarga sèrie de reconeixements nacionals i internacionals. I en aquesta democràcia tenir mèrits significa tenir dret a rebre una obra de teatre després de morir.

Potser és veritat que com diu el comunicat de la Generalitat Samaranch, “per la seva continuada actuació ciutadana, cultural i esportiva mereix un just reconeixement universal”, o com han dit alguns polítics, “els catalans no oblidaran la seva aportació a Catalunya”. Però si els catalans no obliden la sort que va tenir Barcelona, tampoc haurien d’oblidar que ja de ben jove va ser afiliat a la Falange Española Tradicionalista i que va tenir una vinculació molt estreta com a dirigent amb l’etapa del franquisme. Aquest fet xoca i de fet crida estrepitosament al costat de la paraula Catalunya.

Per tant, tot i que Samaranch va iniciar la seva carrera política a l’Ajuntament de Barcelona en ser anomenat regidor d’esports l’any 1955, es pot considerar català? És evident que no, de fet, fa mal sentir com s’anomena català a un persona que sempre va odiar als catalans. L’únic que es pot considerar és que aquest espanyol va fer una gran tasca per Catalunya. És veritat que va ser el precursor i qui més va contribuir al fet que els Jocs Olímpics se celebressin a Barcelona l'any 1992. També es pot considerar la possibilitat que fos una magnífica persona o que fos intel•ligent i capaç d’aconseguir el que desitjava. Encara que potser simplement podria dir-se que va saber fer bé la seva feina. Però considerar bon català a una persona feixista sembla un acudit dolent.

És estrany que a Catalunya, on abunden persones amb ideologia catalana, que sempre son atacades i tractades malament pels feixistes i la gent manipulada per les mentides que aquests expliquen, sigui precisament on es faci un homenatge a Samaranch. Potser aquest personatge va ajudar Catalunya política o econòmicament, però no li tenia cap tipus d’estima. Samaranch simplement va saber veure unes possibilitats i aprofitar la situació per aconseguir uns mèrits. Com ell, existeixen milers de persones competents i professionals, pel que tota aquesta parafernàlia no calia.

Els estudiants no accepten la Nova Selectivitat

Els estudiants es neguen a acceptar els canvis de la Selectivitat. Es queixen que quan es van matricular ningú els va avisar que es farien aquests canvis i que en molts casos els alumnes estan perjudicats, ja que la puntuació que els donarà la nova selectivitat no serà suficient per accedir a les carreres que havien planejat.
El problema afecta sobretot a les carreres d'humanitats, ja que assignatures com literatura puntuen menys que una assignatura del batxillerat tecnològic, encara que la carrera sigui de la branca d'humanitats. Per reivindicar-se, un grup d'estudiants de l'IES Pere Ribot de Vilassar de Mar han creat una pagina al facebook on ja son quasi 3700 membres:

"En contra de les ponderacions il·lògiques de la nova selectivitat".

A la pàgina expliquen que que s'estan posant en contacte amb altres instituts, sindicats i educació, per tal de corregir aquesta injustícia. Als comentaris del grup els estudiants demanen la realització d'una manifestació abans que sigui massa tard.

Per altra banda, l’AJEC, l'Associació de joves estudiants de Catalunya, ha demanat una moratòria en l’aplicació de la Nova Selectivitat i la revisió dels criteris de ponderació. L’Associació va denunciar en un comunicat de premsa les incongruències i els problemes que pot comportar l’aplicació de la nova selectivitat tal i com està plantejada i va demanar al Departament d’Educació i al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa una moratòria d’un any en l’aplicació de la prova i la revisió dels criteris de ponderació perquè cap estudiant surti perjudicat.
Per més informació podeu consultar el seu informe.

Un membre de l'AJEC, Nazan, ha explicat que l'associació també creu que és necessària una manifestació perquè els escoltin, i que "haurà de fer-se abans que acabi l'any." També ha dit que "el més provable és que es faci el proper 17 de desembre," però que encara no està confirmat.

Dimarts 24 entrevista amb Carme Forcadell a Aula Radio

Aquest dimarts dia 24 a Aula Radio, al programa Problemes dels Sense Cor, entrevistarem a Carme Forcadell, membre de la Comissió de Comunicació i Premsa de la "Coordinadora de la Consulta sobre la Independència" i responsable de comunicació de l’acte nacional de la Coordinadora que es farà aquest dissabte dia 29 a l’auditori del Fòrum de Barcelona a les 12 del matí.

L'esdeveniment consisteix en celebrar l'Acte Nacional d’inici de la campanya de la Consulta sobre la Independència. En aquest acte hi intervindran representants de les Comissions Organitzadores de tot el país a més del filòsof Josep-Maria Terricabras.

Els membres de la Consulta per la Independència volen omplir l´Auditori del Fòrum de Barcelona, que té una capacitat per 3.500 persones. Creuen que no és fàcil, però que si ho aconsegueixen donaran una imatge de força que impulsarà la Consulta en tot el territori just en el moment que comença formalment la campanya de participació. Per això demanen a tothom un esforç de mobilització i que es difongui l’acte al màxim.

Com que han de llogar la sala i no disposen de cap subvenció pública, per assistir el públic haurà de pagar 10€ (descompte de 5€ pels adherits), al compte corrent de la Caixa de Pensions 2100/3084/89/2200404263. Podeu fer l´ingrés de forma individual o col·lectiva. El resguard, serà la vostra entrada. Si queden entrades es vendran el mateix dia a la guixeta del Fòrum.

Quins altres actes s'estan fent per proure la votació del proper 13 de desembre, en què consistirà aquest acte d'inici de campanya, qui administra els diners d'aquest compte i perquè s'utilitzaran a part de pagar la sala?
Aquestes preguntes i d'altres relacionades, com què cal fer per realitzar una consulta, per què no es fa a Barcelona i quines consequències poden tenir les consultes, les farem a l'entrevista de dimarts, al primer programa de Problemes dels Sense Cor.

Cap de campanya del PSC: tot i les noves tecnologies la paraula és el més important

-->

--> -->

BARCELONA (Redacció) 10-11-2009

José Zaragoza, cap de campanya del PSC, va concloure ahir al vespre durant la taula que presentava el llibre L’espectre del Tripartit, que “tot i les noves tecnologies” que milloren les campanyes electorals, “el més important sempre és la paraula”. A l’acte també van participar els representants de CIU, David Madí, i ICV, Jordi Guillot, partits catalans que van obtenir representació parlamentària en els comicis del 2006, dels quals tracta el llibre.

Els tres responsables, van analitzar la situació de lescampanyes anteriors, on trobaren essencial el context per explicar-les. També van determinar que de cara a les properes, serà clau recuperar la credibilitat perduda i saber respondre davant la crisi. Però van discrepar en algunes qüestions, com les noves tecnologies, que per Guillot, ajuden a que “un partit petit” tingui accés al públic, mentre que per Zaragoza, l’anonimat i la impunitat en els mitjans empitjorará la pràctica política.

Un altre dada important és que els representants d'ERC i Ciutadans, que havien estat convidats no van anar, els primers perquè no podien i els segons ni tan sols van contestar a la invitació. El cap de campanya del PSC va aprofitar l'absència del partit de Ciutadans per criticar-lo durament, explicant que al formar-se deien que reformarien el sistema i l'únic que van fer ha estat "distorsionar el debat sense canviar res".

El nom complert del llibre en el que es va inspirar la xerrada és: L'espectre del Tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006, i ha estat publicat per la Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.