El dia dels enamorats és un dia màgic pels centres comercials però avui també ho és pel diari ABC, que ha decidit crear una notícia del no res. El truc inclou la modificació de la informació per tal d’oferir un producte sensacionalista intensament commovedor i el trobem dins de l’espectacle titulat: “Avança el part perquè el seu marit conegui al seu nadó abans de morir”.
Aquest article, publicat a la versió online de l’ABC, insinua que una dona va avançar el part sense tenir en compte les possibles conseqüències. Tampoc hi ha cap expert que les expliqui, si és que n’hi ha, de manera que deixa el dubte dins del barret. En el seu lloc, treu els detalls tràgics de la malaltia del marit i els seus últims moments.
Però lanotícia original, escrita pel Daily News, descobreix la manipulació: la muller en estat no havia demanat una cesària avançada, sinó que el metge li ho havia suggerit perquè tenia símptomes d’estar preparada.
Amb això el fet encara és menys noticiós, però el diari americà té l’excusa de la proximitat (la família protagonista és de Texas). En canvi, no s’entén quin criteri periodístic ha utilitzat l’ABC per tractar una notícia inexistent i sense proximitat. Un bon diari mai ha de substituir la professionalitat pel sensacionalisme més intranscendent.
Aleluia! Avui el diari ARA no parlava només del fred, parlava del canvi climàtic, explicava perquè fa fred i de les previsions futures segons els experts. És evident que ningú del diari ha contestat a la pregunta que vaig plantejar la setmana passada al meu bloc, però algú a la redacció s'ha adonat per art de màgia que hi havia un públic insatisfet i amb ànsies de respostes més enllà de saber el que deia el Punt Avui (i molts altres mitjas sense escapar-se TV3) sobre l'afluència de gent a les botigues de roba i electrodomètics, cosa que per altra banda ja podiem veure tots nosaltres amb els propis ulls.
Per això avui el diari Ara ocupava gairebé una pàgina parlant sobre el temps. L'article d'Avui de l'ARA és breu, no arriba a la pàgina sencera, però condensa en 3 columnes sis fonts importants entre les quals hi ha dos estudis, experts en climatologia, física i canvi climàtic no només catalans sinó també internacionals. I encara els ha sobrat espai per incloure una mini peça informativa on parla del risc del fred i les actuacions que ha preparat protecció civil per evitar incidències.
Amb això l'ARA ha satisfet al client que té interés públic i també a l'interés del públic, uns podran dormir tranquils sota la manta i els altres saben que res estrany està passant encara i que demà també sortirà el sol. L'ARA no deixa de demostrar que els més joves no sempre estan a la cua.
Passejant per Internet, i sobretot per Youtube, et pots trobar un munt de curts i vídeos graciosos, però no sempre tenim temps per perdre i és millor anar a allò segur. Per això us vull recomanar dos curts amb un argument que em sembla molt interessant, ja que porta a l’espectador a reflexionar.
El primer de tots és “La ruta natural”. De fet, potser ja el coneixeu, ja que s’ha tornat bastant famós i de tant en tant es veu córrer pel facebook. És una història molt impactant però que aprofita un tema molt recorrent, la típica frase que tothom diu de: “com m’agradaria tornar enrere”. Sempre mirem al passat i pensem que anar enrere ens faria feliços. Doncs bé, aquesta història va enrere, però el nostre protagonista desitja tirar endavant, cap a un món millor. Irònic oi?
“La ruta natural” és el meu curt preferit i una de les raons és que per més vegades que el miri no deixa d’impactar-me. A més, sempre que li ensenyo a algú queda en un estat de xoc i la seva primera reacció és el rebuig, cosa que crec que es deu a la seva originalitat i diferenciació respecte a la resta de productes comercials.
Aquí teniu l’enllaç al vídeo: http://bit.ly/eLCkg
No sé que us provocarà a vosaltres exactament, però us aviso per si de cas: si fa una mica de fred és millor que us tapeu una mica, ja que és fàcil que us entri una esgarrifança.
La segona recomanació porta el títol de “Y todo va bien!” i acostuma a agradar als més superficials pel tema, ja que és una espècie de crit a la llibertat i al sexe. Però si es fa un anàlisi més acurat, el que realment és interessant i captiva és la psicologia dels personatges, ja que en tot moment es mostra o s’insinua el que estan pensant. La història ens presenta uns protagonistes encasquetats en una vida que no els agrada, però és la que els ha tocat i utilitzen Internet per “desfogar-se”. Per ells, el cibersexe és una manera “legal” de trencar amb la monotonia del dia a dia. Però què passaria si decidissin portar a la realitat una història creada per Internet? Val la pena arriscar-se o és millor conformar-se per per allò de “más vale malo conocido que bueno por conocer?”
El tema pot semblar una mica esbojarrat, però la trama està tractada d’una manera ordenada i precisa, de manera que es capaç de transmetre una gran quantitat de sensacions en poc temps. És fàcil que l’espectador se senti identificat amb algun dels personatges o almenys amb els seus sentiments i això porta a una meditació sobre el mode de vida que portem, ja siguem víctimes, culpables o beneficiaris per accident, com cadascun dels personatges principals que trobarem a la història.
Espero que passeu una estona agradable. A més, l’avantatge que tenen els curts és que si no t’agraden només has perdut 10 minuts i si t’agraden mira el que guanyes amb tant poc temps. És gratis i no hi perdeu res!
El canvi climàtic és un tema ideal per tractar aquests dies. Les nevades i les baixes temperatures són ideals per introduir-lo. Però la majoria de mitjans han desaprofitat aquesta oportunitat i s’han centrat en les fonts més properes i en els temes més emocionals.
Quan un periodista no té fonts i li fa mandra buscar-ne és millor cercar informació rellevant per Internet que utilitzar fonts sense sentit. No té gaire prestigi trucar a diversos Decathlons i preguntar què tal les vendes com va fer el diari el Punt Avui diumenge.
Aquest temps és normal? Si fan tan escàndol serà greu? Té alguna cosa a veure amb el canvi climàtic? Això és el que es pot preguntar el ciutadà. Però ningú contesta. Potser la falta de coneixements dels periodistes o potser la manca de temps fa que es deixi de banda el que realment és d’interès públic per donar voltes sobre trivialitats.
Aprofiten que la crisis està a la vista de tots per parlar dels negocis i acabar dient el que ja sabem, que les botigues familiars no venen tant com les grans multinacionals. Gràcies periodistes per enriquir-me amb pàgines i pàgines plenes de coneixement, ara em sento una persona més culta.
Aquesta setmana m’he estrenat amb la secció d’economia. Conta la llegenda que és un apartat vip no apte pel públic general, però en realitat conté temes que encaixarien perfectament a l’espai de política o societat i que són d’interès públic. Llàstima que no s’entenen.
Per què un diari que vol informar, formar i crear opinió escriu mots desconeguts? La meva primera reacció va ser pensar que si buscava el significat al diccionari entendria els fets. Però això no m’explicarà les seves conseqüències. Pels qui no tenim prou coneixements la secció d’economia només serveix per fer maco.
Aquesta és una falta greu dels periodistes. No n'hi ha prou amb informar, cal complir el principi de veritat. I dir la veritat no és només proporcionar dades precises. Hi ha codis deontològics que declaren el compromís amb la recerca de tots els aspectes significatius de la realitat que circumscriu el fet noticiable.
Això és especialment important en els casos relacionats amb política. Per treure conclusions cal un aprofundiment intel·ligible de tots els punts claus. La llibertat d’informació aplicada a les seccions d’economia no serveix al propòsit de crear una opinió i fomentar la democràcia. Els periodistes que no vulguin assumir tanta responsabilitat haurien de fer les maletes.
L’amor és una bogeria. Tant si has estat enamorat com si no hauràs notat que aquest sentiment és capaç de trasbalsar al més calmat i fins i tot fer actuar de manera paranoica, estúpida, boja. Però què passa si el que s’enamora ja està com un llum? Aquest és el cas que ens presenta la pel·lícula coreana que avui us vull recomanar. És una història d’una noia que creu que és un Cyborg, és a dir, un robot del futur amb una missió molt important, tant important que no la recorda.
La protagonista només té clar que necessita energia, fet que la porta a evitar menjar el que el seu cos humà realment necessita i a alimentar-se de piles i bateries. Després de quasi electrocutar-se i completament desnodrida serà internada en un hospital psiquiàtric on la privaran de la seva font d’alimentació, pel que haurà de lluitar contra els que la retenen i escapar abans que se li esgoti l’energia.
Entre els internats destaca un noi misteriós, que tot i amagar el seu atractiu darrere d’infinitat de màscares amb les que està obsessionat, cridarà la seva atenció. La nova pacient, sorpresa d’estar tancada amb tants llunàtics i al veure que no té cap altre opció, comença a fer amistat amb el jove emmascarat, el qual no mostra cap espant al veure com és ella i sembla comprendre-la. Els dos s’aniran enamorant a poc a poc i aquest amor es transmetrà a l’espectador impregnant-lo d’emoció i sensibilitat. Serà possible que l’amor entre llunàtics millori l’estat en el que aquests es troben?
És una de les millors pel·lícules d’amor que he vist, ja que a més de partir d’una idea original, és capaç de treure l’humor de les situacions més tristes, inclús d’incorporar un toc de perversió a allò que sembla innocent. Tot això amb escenes fantasioses que confonen l’espectador, el qual no acaba de saber distingir entre al·lucinacions, imaginació i realitat, amb un ritme escènic desconcertant que passa d’escenes calmades a parts d’acció que et deixaran amb un pam de nas.
De totes maneres cal tenir en compte que la seva duració és més extensa que la majoria de pel·lícules i el ritme general és lent, sobretot al principi, ja que ha de presentar la història. A més, per tal de transmetre el seu missatge amb les sensacions i sentiments adients, algunes escenes són un tant peculiars i estranyes, fet que provoca reaccions totalment ambivalents, o agrada no. Per mi és un excel·lent que us recomano de tot cor, una pel·lícula sensacional que deixa marca i no s’oblida. I si voleu una prova objectiva us diré que el film va guanyar el premi al Millor guió al Festival de Cine Fantàstic de Sitges del 2007.
Podeu trobar aquesta gran obra a les biblioteques públiques.
I aquí teniu el tràiler:
Dades tècniques:
Títol: Saibogujiman kwenchana (I’m A Cyborg, But That’s Ok)
Autor: Park Chan-wook
Duració: 238’
Any: 2006
