Ciència per Internet: Realitat o ficció

Font: http://www.educarchile.cl

Si fos per Internet fa temps que estaria morta. Si busco informació sobre una taca a la pell o qualsevol malestar al Google milers de resultats em duen a comentaris apocalíptics sobre la meva fi. No obstant això, un estudi publicat recentment per la National Science Fundation mostra que la xarxa s’ha convertit en un element principal de recerca sobre ciència. L’estudi, anomenat Science and Technology: Public Attitudes and Understanding, postula que els americans confien en l’ordinador tant com en la televisió per obtenir coneixement científic de temes específics com el canvi climàtic o la biotecnologia. És probable que aquí s’experimenti la mateixa sensació. No cal fer cap prova per veure la propensió espanyola a imitar els comportaments dels EUA i a consumir els seus productes. Internet no només és una de les fonts d’informació principals, sinó que ha esdevingut un servei imprescindible que ni la crisis pot vèncer.                           
L’estudi també mostra que un 91% dels americans estan bastant o molt interessats en els nous descobriments científics. A Espanya, els resultats es redueixen a un 73% segons l’enquesta de Percepció Social de la Ciència de la Fundació Espanyola per la ciència i la tecnologia (FECT) del 2010. L’Eurobaròmetre sobre el tema, del mateix any, afegeix que els ciutadans se senten menys informats en comparació al seu nivell d’interès. Això explicaria abocar-se a Internet com a solució a les necessitats informatives, però potser no és la més adequada. És una arma que permet ampliar els nostres coneixements sense límit, anar d’una finestra a una altra sense deixar de seguir descobrint coses noves. Però les seves fonts no sempre són fiables, i al consumidor li costa distingir entre una pàgina professional, la d’un amateur o fins i tot la d’un autor amb una gran imaginació.
En canvi, els llibres i els diaris, les fonts tradicionals fetes per especialistes i científics  que sí són veraces, queden en segon terme. A tot això se li suma la crisis econòmica, una de les causes que revistes de divulgació com Muy interesante, National Geographic i Quo, hagin experimentat un descens des del 2008. Una pauta que, com indica la FECT, afecta als mitjans en general. Les empreses prioritzen altres temes d’interès pel lector avanç d’invertir diners en l’apartat científic, més difícil d’explicar i amb més possibilitats a la xarxa. I obliguen al públic a viatjar a la deriva per un món desconegut, sense capacitat de distingir entre ciència i ficció.
Aquest sistema perjudica l’aprenentatge dels usuaris. La informació i els vídeos que es troben a Internet mai substituiran els beneficis de l’experiència empírica dels fets. En aquest sentit, l’estudi americà posa èmfasi en la falta de públic en institucions científiques. I la FECT destaca que els ciutadans cada cop se senten més informats però no assisteixen a activitats divulgatives. En el cas dels museus l’afluència va començar a disminuir al 2006 i no s’aprecia una recuperació. Internet pot ser un avenç que permet ampliar coneixements si l’utilitza de manera curosa i crítica. Però mai substituirà les formes tradicionals d’aprenentatge, i fiar-se d’aquesta font i deixar de banda la resta pot convertir aquest progrés en un retrocés i un estacament en un món imaginari. Cal fomentar doncs l’esperit d’aprenentatge fora de la pantalla perquè la població no caigui en una condemna perpètua. Potser si posem aquest missatge a la xarxa ens faran cas.