Israel mata sense mirar

-->

-->

Avui entra en vigor la llei israeliana que permetrà deportacions massives dels palestins de Cisjordània. Amb aquesta llei l’estat d’Israel no només trenca les normes internacionals per posseir armes  il·legals, sinó que viola la Quarta Convenció de Ginebra, que prohibeix la transferència forçosa de població i la deportació en territori ocupat. Aquesta llei injusta se suma al tracte cruel que reben els palestins als punts de control dels jueus, un fet que es duu a terme des de fa anys i que es pot veure, en part, al documental “Checkpoint”. Encara que la realitat que hi ha darrere la pantalla és molt més crua i no dura una sola hora, sinó que és el dia a dia de tots els palestins. 

Aquest mateix matí els jueus han mort quatre militants palestins prop la franja de Gaza amb l’excusa que pretenien atacar-los, però cap soldat jueu ha pres mal, un fet estrany tenint en compte les suposades intencions dels àrabs, que a més de no anar armats s’han vist atacats per tot un grup de soldats israelians amb carros blindats i un helicòpter.

Els palestins no tenen cap tipus de protecció, pels semites qualsevol excusa és bona per tirar-los un tret al cap. Els jueus maten sense mirar, ja siguin dones o criatures innocents, assassinades per una cultura racista, egoista i insensible que només sap defensar-se dient: “potser eren terroristes”. És difícil raonar qui té raó en aquest conflicte, però el que si és segur és que l’únic capaç d’acabar amb la vida de centenars de persones per eliminar un “possible terrorista” és un terrorista de veritat: Israel. 

La violència no es pot justificar, però davant dels crims que cometen els jueus, no és estrany que cada cop més palestins radicals s’uneixin a Hamàs. Com pot mantenir la racionalitat una persona aïllada, incomunicada de la seva família, membres de la qual han mort sense motiu? La vida ja no té sentit per als palestins i l’únic que domina les seves ments és l’odi cap a una cultura destructora que li ha robat la terra on sempre ha viscut, el desig d’acabar amb ella i la impotència de no poder-ho fer.